EL PORT DEL RAT A ARCALÍS

No us perdeu el detall dels tres randonaires que pugen per la pala de la dreta i la traça que baixa del mateix pic feta pel company Sylvain Alhome

Ens despedim de la temporada alpina 2007-2008 i ho fem amb una simpàtica visita a aquest petit coll fronterer amb França, característic del l'estació Freeride per excel·lència d'Andorra, i que tantes alegries ha donat. I algún disgust també. De fet, alguna canal veïna ja porta el nom d'algun esquiador que malauradament no n'ha tornat.

La travessia. El company amb le muntanyes d'Ordino de fons.

Un sector que s'ha d'agafar amb molt respecte peró quan les condicions són bones les traces s'hi conten per decenes. Impresionant la qualitat de neu aquest final de temporada tant a pista com fora pista. I preocupant el fet que cada any, si neva, ho fa molt tard. Aixó sí, les condicions en aquest moment per fer esquí de travesía són excel·lents. Amb el company Noguera ens fem un homenatge i esquiem la canal principal per dir adeu a aquesta temporada que ni fu ni fa.

Costat francés: Del port de Boet a la Pica d'Estats. Cara Nord del Medacorba. Noguera action.

Treiem la pols a la bici i comencem a revisar les cordes a veure que ens depara aquest estiu.

REDRUM AL CAP DEL RAS

Comencem a treure la pols de les articulacions desprès d'un hivern especialment sedentari i decidim fer-ho amb aquesta via aprofitant que l'estiu no ha arribat i que la climatologia encara ho permet. Al mateix temps, conec una escola nova per a mi i escalem aquesta via molt popular degut, sobretot, a la difusió mediàtica de la fotogènica travessia del tercer llarg. La via, 275 m 6c Ae (V obli), la vaig trobar en general guapa, tret d'algun petit tram brut. Una mica de tot: plaques, bavareses, fisures, bons cantos i ben assegurada. Tots els llargs divertits, especialment l'últim.

La foto

El fotogènic tercer llarg molt bonic però molt curt (15 m.) Vam decidir empalmar amb el següent que, per cert, té el pas més fi de la via. Una via guapa, ràpida, fàcil i ben equipadeta. 16 cintes i erres. Bé, fàcil perquè en els llarg de 6c vaig fer tres o quatre A0 seguits, si ho voleu treure amb lliure hi haureu d'anar una mica més rodats que jo. Aproximació evident d'uns 15 minuts i baixada cap a la dreta, seguint fites i desgrimpades. 45 minuts.

Cinqué llarg. Pirineus de fons..

Una reflexió: És al·lucinant com quan escales per primer cop en una escola, només pel fet d'escalar una via se't obren un ventall de nous projectes. Ara tinc controlades en aquest sector més d'una via per escalar (Tope Clàssic, Esperó Badalona, Inversió tèrmica, Fanal Nocturn...) totes del mateix perfil de la Redrum. Tanta feina i tant poc temps per fer-la. Per cert, Redrum era una tabac de liar, no? O encara és. Especialment bó l'entrepà de TONYINA AMB OLIVES que fan al bar d'Ager. Al de la carretera.