dijous, 27 de novembre del 2008

EL DIEDRE BLANQUETA A LA PALA ALTA

Ahir, després de la Festa, vam voler aprofitar el dia i vam repetir aquesta clàssica de la zona i al mateix temps embutxacar-nos una de les cent del Soldevila. La via (140 metres V+, Ae/V) , tot i fàcil, te uns passos molt bonics i estètics al dos últims llargs de verdader diedre. La panoràmica és digna de la via i en tot cas, és perfecta per començar a escalar.
L1. L2.
De les que t'engantxen a l'esport. Fins i tot, apta per dos equipadors de ferrata que s'inventen feines i que no tenen tant temps per entrenar-se. Via facileta i ràpida, nosaltres vam posar dos hores cotxe-cotxe. Un joc mitjanet d'amics, deu o dotze cintes i reunions. Roca molt bona en tota la via, en algun punt una mica pulida. Molt recomanable.
Última erre.

LA FESTA DEL PACA A LA PARET DE L'EXTREM

Un any i deu dies després d'escalar la Pensionistes, amb en Latox tornem a aquest sector del MontRoig que s'està mostrant definitivament excel·lent per els dies freds d'hivern. A les set del matí, a la Seu d'Urgell, el termòmetre marcava -7º C, i tot i les crues i "fredotes" temperatures anunciades per en "Molt bona niiiiiit", no passem fred. Ben abrigats, això sí.

Des de l'aproximació. Primer llarg. Tercer llarg.

Escalem aquesta via ( 160 metres, 6b+/Ae, 6a obl.) que té molta semblança amb la seva veïna. La Pensionistes. Potser un pèl més trencada la fissura del primer llarg.
Semblaria ser que ha desaparegut algun pont de roca i fins i tot algun pitó posats durant l'obertura de la via. Sobretot al segon llarg. Així que NYAPUSGUAPUS al sortir de la primera erre. 6a expo. La resta de la via és d'anar fent. El primer llarg, de fissura-xemeneia, una mica trencat dins la ximeneia. Bon ambient al tercer llarg. Molts voltors.
Primer llarg. Ambient al tercer llarg.

Nosaltres portàvem quatre claus variats però no els vam fer servir. No vam posar tampoc, cap dels tascons que dúiem, i del joc d'amics complet, tampoc vam fer servir ni el 3 ni el 4. 18 o 20 cintes exprés, bagues sabineres (sobretot per l'interior de la fissura-xemeneia). Bona via. Aconsellable. Fàcil de combinar amb alguna altra de la mateixa paret o de la veïna Pala Alta.

Des del cim. La ressenya.

La vista des del cim, és brutal. Àger, Cap del Ras, Font freda, El Doll, Bagasses, Peladet, Pirineu...
Us adjunto una foto de la ressenya original que trobem al bar de Sant Llorenç, on per cert, com no, hi fan un bikini calent amb llesca de PA DE PAGÈS que hi canten els àngels. Una barreja de pa amb tomata, mantega, formatge fos i pernil, que reanimen l'esperit de qualsevol escalador o escaladora esgotat d'agafar tot tipus de cantells, regletes, bidits i romos.

Tornant a la ressenya, sembla ser que hi ha gent que encara no coneixen els llibres de piades i es permeten l'alegria d'escriure apreciacions personals sobre les ressenyes originals. Llàstima.

dimecres, 19 de novembre del 2008

ESPERÓ BADALONA AL CAP DEL RAS

Sortim d'Andorra a les 6 del matí amb la intenció d'escalar la Reina Puig a les Bagasses, però un boira espesa, freda i humida ens fa canviar d'opinió. Enfilem cap a Àger sempre dins la mateixa boira, espesa, freda i humida. A Àger parem al bar a copiar la ressenya. 260m 6b (V obl). Moltes cintes, reunions i pedals.
Diferents panoràmiques del dia.
I aquí, voldria fer un incís culinari d'altes prestacions. Ja n'havia parlat anteriorment en el post de la Redrum: ESPECTACULAR l'entrepà de TONYINA+ANXOVES+OLIVES amb pa calent que serveixen en aquest bar que trobem al costat de la carretera principal (crec que n'hi ha un altre a l'interior del poble, però el desconec). Simplement espectacular.
El company durant diferents moments del dia.
Continuem. Fins que no som pràcticament a l'alçada de la cruïlla de Montrebei no veiem el cel. Un cel que , poc a poc, es va tapant. Passem el dia en un entrepà de núvols força curiós. La temperatura queda baixa i els dits ho noten sobretot, en el meu cas, el del sexe de la mà dreta. La via es molt guapa, un pèl massa equipada potser, però també va bé a vegades escalar vies que tinguin força xapes. Sobretot quan la inactivitat és la protagonista de l'any. La part que més em fa suar és el p..o sostre del quart llarg. Principalment perquè els pedals s'han quedat al cotxe i amb una baga sabinera no és el mateix. Al final em penjo d'un alien dels que intento portar sempre en vies desconegudes "porsiaca" que, col·loco sortint del sostre i apa.
El nostre Pirineu. La ressenya a onaclimb.com.
La via, en general, és bona tot i algun tram trencat. Una clàssica de la zona. L'altra versió dels fets, ben aviat aquí.

dissabte, 15 de novembre del 2008

CANGURO


La Gemma se n'ha anat a fer una rando i jo m'he quedat a guardar aquesta preciositat que s'ho mereix tot. De moment.
Crec que se n'han anat cap a l'Estanyó o El Forn, no n'estic segur. Ja ho diran. Necessito anar a escalar aviat. Us penjo aquesta foto del 26 d'Octubre que va fer-li la seva mare i que m'agrada molt.
Últim cap de setmana abans de començar la temporada. Tenim molta neu i en molt bones condicions.

dilluns, 10 de novembre del 2008

ALEX MARRUGAT (Bis)

Avui, aquest personatge que veieu a la foto, un molt bon amic meu, ha tingut un fill. I ara em direu, i que? Doncs que ja és el quart. Quatre. Tots nens. Roger, Jan, Lluc i ara Alex. Al·lucinant. Des d'aquí un post d'homenatge i màxima admiració per aquest valent del segle XXI. Més por que escalar A5.

Broma a part, felicitats i bona sort. I fes-te un nus ja!

Aprofito per fer una RECTIFICACIÓ. En el meu últim post deia que el que volgués gaudir esquiant hauria d'anar a pistes ja que la neu que jo havia trobat era molt transformada i difícil d'esquiar. Doncs, no. Avui, seguint els consells de la Gemma, he pujat a l'Alt de La Capa (2572 metres), a Arinsal. Ella, hi va anar ahir i abans d'ahir amb la seva sòcia de muntanya. Doncs, com deia, la pala de La Capa m'ha deixat en un petit núvol. Orientació Nord Nord-Oest i amb una neu que encara no ha vist el sol. Disfrutada de les èpiques. Fins al punt que quant he arribat a la pista m'he tornat a posar les pells i he repetit. Així que ja ho sabeu. Sinó és aquí, busqueu-vos una cara Nord ben alta i aprofiteu ara que ni ha.

divendres, 7 de novembre del 2008

EL PORT DE SIGUER



Pronunciant la R i amb la È oberta.

És al·lucinant. 7 de Novembre i aquí ho veieu companys i companyes: PAQUET ON. Amb el Titanel, avui ens em enfilat fins aquest collet tant típic de la Vall d'Ordino. Que, fer això amb el Titanel, és com anar a fer la Bàlsam de Tigre amb el Cris Sharma però, aquesta setmana li tocava fer repòs i per això no li ha importat venir amb mi. Pujada bona, amb força neu i calçant els esquis a deu minuts del cotxe. Obrim traça tot el camí i el paisatge que en envolta, com podeu veure a les fotos, és digne d'un Febrer d'Alaska. Que ens esta passant? Serà l'efecte Obama?


Baixada per oblidar, perquè enganyar-nos? Neu crosta mig transformada i difícil encadenar 2 salts seguits. Viratges impossibles. Si el que voleu és gaudir esquiant, cosa més que comprensible, millor anar a pistes de moment.

Així que donem la temporada oficial per inaugurada i tant de bo continuï per aquest camí durant molts anys. De fet ja em pujat un parell de cops a pista però això d'avui ja s'assembla més al nostre concepte d'esquí de muntanya.




L'estany blau esta flipant. Encara no s'ha gelat i ja te un metre de neu al seu voltant! Que algú li ho expliqui.