TAPAS SANS DALLES A LA DENT D'ORLU

Toca recuperar el temps perdut.

Estem a mitjans d'agost, s'ens acosten uns dies de vacances i ens hem de trobar per decidir cap on anem. Per aixó, acordem una agradable passejada cap aquest racó verd i bonic del nostre pirineu d'Ariega i ens enfilem a aquesta vieta de la cara est bona per rodar una miqueta i per poder anar xarlant de futurs plans. De fet, vacilavem entre aquesta i la Supersé . No sé perque ens decantem per aquesta que ja l'hem vist piulada a molts llocs i té bona pinta. Els 11 llargs es van succeïnt, mentres parlem de projectes: que si cap aquí, que si cap allà, patatim patatam...

Parlo de memoria, però si no m'equivoco amb unes deu cintes express i erres passes sobrat per aquesta via principalment de placa amb algun sostret que et fan suar la gota.

Dia sense càmara per lo que em permeto la confiança, en un món tant virtualment descontrolat, d'agafar prestades fotos d'altres llocs. Per exemple: la primera és de http://fcorpet.free.fr/Denis/Orlu-Dent-Face-SE.html, la segona de :http://ibanelterrible.blogspot.com/2008/09/dent-dorlu-tapas-sans-dalles.html i la ressenya és del Luichy. L'última esta feta amb el meu mòvil.

UN CRACK, EN MATT

http://www.youtube.com/watch?v=zlfKdbWwruY&feature=related

MÉS TUNEL DEL TEMPS

EL TEMPS A TV3

Minut 1 i cinquanta segons :)

La foto la vaig enviar a meteo@tv3.cat

EL TUNEL DEL TEMPS

DIRECTA ESTEL AL ROC D'EN FERRUS

País de ceps i d'isards. Molts isards. Dia rodó. Passada la gran gran chimenea de Cercs trobem una carretera direcció Figols que per fer amb bici té que ser espectacular. 15 kms asfaltats per uns racons bucòlics fins a la pista final, llarga d'un km, només apte per a 4x4.

Segon llarg. Navegant pel tercer. R3

Tres quarts d'hora d'aproximació sua i festival "d'alejes" en uns primers quatre llargs mantingudets dins el v+/6a amb una roca que és més bona del que sembla, però que s'hi ha de creure. Com diu un amic meu: "Ni ha ka escalar!" Tot el dia treguent la ressenya per confirmar que encara no t'has perdut i la vida continua. Sortim del cotxe a les 8 del matí a 8 graus de temperatura.

Cinque llarg. Final de la via.

No hi ha ni un seguro de regalo. Tots s'han de currar. Estem cinc hores llargues a la via i entre ràpels i tot per la canal encaixada de la dreta, 8 de llargues cotxe-cotxe. Un Bon joc d'amics petits i grans, fins al 3 mínim, tascons, 12 o catorze cintes, erres i sang freda. Un racó de món preciós. Mentres escalavem el tercer llarg, a quarts d'onze del matí, ens ha passat una guineu feliç i tranquila pel peu de via.

AMANITA MOSCATA A TERRADETS

Aquesta sí que és bona. Ben bona. 270 metres 6a+ (V+ obl.). Reequipadeta i ben aseguradeta als llocs més difícils. El primer i cinqué llargs especialment guapos. Un joc d'amics i 12 cintes més lo típic de via llarga per disfrutar d'una roca de gran qualitat i molt poc polida. Deuen de ser els trenta i pocs minuts d'aproximació que tiren a la gent enrera, però la cosa és que tot i tenir vint-i-quatre! anys de vida la via es veu poc transitada. Coses dels alpinistes. Vam escalar el sis llargs que marca la ressenya, l'últim una mica trencat i bastant herbós. Si jo tornés a fer la via ja no l'escalaría. Cordada, de tres amb en Latox i en Xavi, ben divertida. Tres ràpels de baixada per la mateixa vía fins a una feixa intermitja, l'últim de 60 metres. Al Loro! amb les cordes que no s'engantxin al recuperarles. Es pot aprofitar alguna instal·lació per deixar material i recollir-lo a la baixada. Motxilla, bambes...

Original perspectiva de la paret de les Bagasses, Peladet i el congost en general. Tres a la via i tres sense càmara. Així que us deixo amb la resenya d'en Luichy (que sempre queda bé).

Alguna foto de la via aquí, o aquí o aquí o...