Assignatura pendent, l'ascenció d'aquesta via: 500 metres 6b+/Ae (V/V+ obl.) m'ha deixat un molt bon gust de boca aquest cap de setmana. Nomes vaig escalar dissabte, però com si ho hagués fet els dos dies. Una bona dosis d'ambient, un concert de tascons i friends en un marc excepcional. I a sobre amb un requipament a base d'expansions modernes d'aquelles que uns critiquen i altres agraïm. Parada obligada per a tot escalador de la zona.
La paret a primera hora. El quart llarg.
Que guapa que és la Roc Regina. Ja l'havia intentat ara farà un any, però una indigestió de THC ens va fer fugir per la feixa i ara hi hem tornat per sortir-ne amb el cap ben alt. Catorze/quinze llargs disfrutons tots ells, que ens van exigir set hores d'escalada més que agradable. Quin pati, nano! Ara feis dies que no experimentava pati d'aquest tipus. Amb el Pep, vam sortir d'Andorra, de Sispony, a les sis del matí i desprès d'una unicaenelmón truita de Samfaina al bar Cadí de Pons, a les 9 començàvem a escalar. Cordada per sobre, cordada a la Promio-Molero (Déu ni do amb el Molero aquest) i cordada a la Pere Camins que, per mi, se'ls hi va fer de nit a la paret ja que quan nosaltres sortíem per dalt poc després de les quatre, ells encara estaven a tres o quatre llargs del final. I no anaven especialment ràpids (havíem començat casi bé a la mateixa hora).
La travessia aèria, amb la cordada a la Pere Camins de fons. Cara Nord de les Bagasses.
En quant a la via, sé que molts ja l'heu fet, festival de cantos, diedres, plaques, fissures i foradets per col·locar tots aquest amics i aliens que tenim. Nomes en aquesta via ja s'amortitza un dos per cent del seu valor. Temperatura idònia, tot i la calor de les hores centrals. Nosaltres hi hem posat set hores. Quan surts al cim, la vista cap al Pirineu, Serra de Sant Gervàs i Pallàs Sobirà t'arranca un somriure d'aquells de plaer. Una baixada senglar típica del nostre Montsec i un ràpel de 25 metres sobre la via del tren (Pobla de Segur-Lleida) et porten, en una horeta, al cotxe. El llarg més dur, per mi el 9é (o 10é segons la ressenya). El més espectacular el següent amb la seva aèria travessia. Fins a la feixa ho vam ver en tres llargs. Vam empalmar els dos següents i d'aquí d'un en un fins el cim.
Vistes de del cim. Cordada feliç a quin el més lleig.Potser una mica massa de A0 en una mateixa via. Reunions bomba, totes amb anelles. Nosaltres vam dur un bon jocs d'amics fins al nº tres, un joc de tascons, que per cert hem vam tenir que deixar un de gran a la fissura del antepenúltim llarg :(, de 15 a 20 cintes express (si es vol empalmar llargs) i un estrep per persona. Molt recomanable, molt. Nosaltres dúiem la ressenya del Soldevila a les 100 de Catalunya però us afegeixo un
link a la del Luichy. Per mi, les dos són vàlides.
Ahir em van treure a passejar una miqueta. Verticalitat hivernal. Jo des de que vaig deixar de sortir per les nits que, amb el gel no hi tenia massa relació. Més aviat gens. Així que dipositant la confiança en el company, que sí en té, vam decidir ascendir un corredor que ell havia observat al sector de la Coma de l'estació d'Ordino Arcalis. Just a sobre i a la dreta d'on acaba el petit i únic teleskí que trobem en aquell sector, els TK dels Orris.
Tinc una seguidora del blog que em demana com és que fa dies que no escric i un altre, que s'interessa per saber que és un PRIMALOFT, així que ho tinc fàcil. Avui parlarem del Primaloft. Tot i que preferiria escriure sobre aquesta o aquella via, però (i això m'ho dic a mi mateix) ara no toca. Aquest teixit sintètic ja fa uns anys que va aparèixer en el món de la neu i muntanya i ja s'està guanyant el seu racó en tots els departaments tèxtils de botigues especialitzades. Té les mateixes propietats que la ploma i alguna més. Sensació tèrmica brutal (això vol dir que és molt calent quan te que ser calent i fresc quan toca no ser calent), comprimible com la ploma. Així com la ploma és millor que no es mulli, el Primaloft tolera l'aigua força bé i s'asseca molt ràpid. Es paravent i ventila igual que el Gore-Tex. Total: UNA GANGA. Ah! I no pesa res. Nosaltres treballem amb The North Face, però l'he vist en diferents marques. El model de la foto es diu REDPOINT OPTIMUS JACKET i el podeu veure millor a la seva web. Si el voleu veure a casa nostra, heu de venir al poble de La Cortinada a la Vall d'Ordino a Andorra. No tenim pàgina web ja que l'artista que ens l'havia de fer l'any passat, que per cert fa 8a, va patir una crisi sentimental aguda i no va poder acabar-la. Nosaltres, l'any passat em vam tenir una de económica de crisis, així que si ens recuperem aquest any, el primer objectiu és la web.
Si senyors. S'ha acabat la bona vida i ha arribat el moment de guanyar-se les garrofes per poder tornar-hi més tard. Aquí ho tenim tot a a punt. NOMÉS ENS FALTA LA NEU. Divendres, amb el Bonatti i tres més vam pujar a fer la primera (per mi) rando de la temporada. M'agradaria poder dir que vam fer el Font Blanca o La Serrera o qualsevol dels espectaculars pics que tenim per aquí, però no. Vam pujar per les pistes. Tot i això, vam sortir del peu de la Canaleta i desprès per la Balma fins el cap de la Coma. Un cop a dalt, vam pujar fins a la collada de l'Angonella. Un total de casi mil metres de desnivell. UN CONSELL: si voleu fer-ho (fins el collet), porteu les ganivetes i poseu-les. La pala que et porta al collet està feta un vidre. De fet, un dels que venia amb nosaltres, i que tenia poca experiència amb els esquis de rando, va caure i va baixar tota la pala de cap, saludant als rocs que li passaven pel costat i li perdonaven la vida. És lo que hi ha. De moment hem de fer amb això i ja és més que l'any passat, però la cosa pinta malament. Espero nevi i treballem una mica. Sinó, ja podrem tancar botigues, estacions i casi que la frontera i tot. Ara per ara, l'estació te obertes un parell de pistes. A la Coma, la neu no està malament però, quan hagi passat la marabunta de la Puríssima, ja veurem com quedarà.
Dilluns del mes de Novembre. Ni una ànima. Que guapa és la Regina. Ahir amb en Latox ens hem vam anara a fer el que volíem fer la setmana passada. La Promio-Moreno, 320m V+/6a A2 (què no Molero, com jo em pensava). Set hores cotxe-cotxe. Vam passar força fred i el vent ens va embolicar les cordes un parell de cops a les reunions. Però diga-li algo!
