divendres, 1 de febrer del 2008

TERRA DE DINOSAURES A LA PARET BUCÒLICA

Igual que dos dinosauris, dimecres passat amb l'amic Marrugat (que potser algun dia tornarà a escalar de veritat com abans) vam anar a repetir aquesta via, 160metres 6a, 5é obligat d'estil esportiu que, bona gent de la Seu , han obert aquest passat Novembre.

Peu de via. R1. Forçant a L5.
Del mateix perfil que la seva veïna Balsam de Tigre (un pèl més fàcil), tinc l'impressió que es convertirà en una altra clàssica d'aquesta paret pel seu bon equipament, grau assequible i facilitat d'accés. Tres llargs d'uns trenta metres cada un en una roca molt bona i els dos últims en una roca un pèl més trencada que, com sempre, s'anirà netegant amb el pas dels escaladors. Potser, el llarg de 6a es convertirà en una mica més dur si es trenquen un parell de cantells de dubtosa qualitat que hi trobem. Potser nó.

Últim llarg. Des del cim.
Us poso un link a la ressenya i sinó, al sempre-obert i acollidor bar Tahussà de Coll de Nargó l'hi trobareu. Bona per passar un matí de relax d'hivern o per completar una marató d'escalada facilment combinable amb qualsevol de les altres vies de la mateixa paret (Balsam de Tigre, Pas d'estrés, Pedra de Tartera...) 12 cintes exprés i reunions. TD pintat a peu de via. Aconsellable.

3 comentaris:

Mingo ha dit...

Ei que ja ho sabia que havies fet la via. Et tinc controladíssim, el dissabte vam anar a fer la postres de music i al bar de Coll de Nargó vàrem veure la vostra piada.
Com es trenqui aquella mena de pont de roca, el 6a serà algo més.
A reveure

Anònim ha dit...

I és que el Tahussà és un confessionari! Seguim el teus passos, ja ho veus. Que tal la Postres de Music? Nosaltres, amb el Latox, baixant per la canal, just on hi ha la destrepada, sen's va creuar un senglar enorme.

Mingo ha dit...

La postres, que vols que et digui, a mi l'adherència no és el que més m'agrada. La tirada 10 que em va tocar a mi, vaig pujar amb el cul ben apretadet.Però va estar be. El primaloft, fantastic al matí que no feia massa bon dia, el meu colega dubtava si agafar el forro, que potser em pesarà massa que patatin patatan, jo cap dubte, lleugeret i calentet.
Salut i NEU