dijous, 3 de juliol de 2008

ESPERÓ XELO-BAM A ROCA NARIEDA


Ara feia dies que els bolquers em tenien ocupat. Aprofitem les poques hores lliures que la paternitat ens atorga per pedalar una mica per les carreteres andorranes i mentrestant, les cordes abandonades, es van omplint de pols. I això no pot ser. Així que, desprès d'enganyar al Jordi (màster dels Tres Ponts), aprofitem la ressenya d'en Xavi G. i ens trèiem el cuquet escalant aquesta ràpida i fàcil via al costat d'Organyà. 475 metres de plaer calcari amb un equipament excel·lent on caldrà dur un joc d'amics per assegurar sobretot el vuitè llarg i algun tram esporàdic. Quin honor pels obridors atorgar-se aquesta línia tant estètica que, separada per l'ombra, divideix la Roca Narieda en dos. A la dreta lo fàcil, a l'esquerra, lo difícil.
Sortint de R3. Organyà. 5è llarg.
Ara, passats uns anys, han decidit reequipar-la i l'han deixat de 10. Reunions bomba amb anelles i un itinerari fàcil de seguir. També caldrà dur un estrep (a menys que el tingueu prestat i no retornat, com jo) reunions i unes quinze cintes si conteu empalmar algun llarg, cosa més que factible. Tot i que, per sorpresa nostra, vam tenir Sòl els dos primers llargs, la via és totalment d'estiu amb ombra fins al migdia. Per contribuir al llibre de les anècdotes, durant la baixada ens vam passar de frenada una mica i vam fer més volta del previst. Això ens va permetre de creuar-nos amb dos isards ben bonics que, portant la contraria al sentit comú, pasturaven per la zona sense por a la calor. Res, una escalada molt agradable per un matí d'estiu, poc exigent i amb molt bon gust. Si puc, algun dia hi tornaré.
Lluitant el 7a. R9 amb Fígols de fons.
Quin merit té la gent que no escala i és feliç.

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una via molt ben trobada, s'ha de felicitar a l'obridor de l'itinerari, nosaltres també ens vàrem trobar que els dos primers llargs ens tocava el sol, però ràpidament es va amagar, per sort, ja que a l'ombra també fèia calor.
A tibar-li!

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest dia tan ben parit!
L'escalada és sempre felicitat, però amb tu Albert més, transmets la il·lusió!
Jordi

Mingo ha dit...

Eiiii Albert, per fi notícies teves. Veig que tu tb li has fotut a la Narieda per totes bandes.
Vinga una abraçada