dimarts, 3 de novembre de 2009

LA CANAL DELS TRONCS A LA SERRA DEL CADÍ

La canal més fina del mig.

No, no us assusteu, aixó no és ni ahir ni abans d'ahir , aquesta és la darrera activitat que vaig efectuar la temporada passada i la tenia per aquí pendent de publicació. L'estiu ha estat especialment i alpinísticament sedentari amb l'arribada de la Joana. Poc temps per piular. D'activitat ja n'em fet, ja, però d'un altre tipus.


L'aproximació a peu de via. El primer resalt i l'últim.

Total, que la primavera passada vaig despedir la gran temporada de neu que vam tenir, amb aquesta bella ascenció al cadí, des d'Estana i Prat de Cadí. Poca expereriencia la que tinc jo amb crampons als peus i l'assesorament dels grans Igor i Latox em va anar de pel·lícula. Llàstima de les temperatures un pèl massa altes d'un 6 de maig amb les consequents dutxes que aixó implicava, especialment la del primer resalt.


Vistes de dalt. Els companys.

Una jornada ben completa i agraïda que vam poder semi-compartir amb la coincidencia d'en Edu i Co. a la canal veina, que ells van baixar esquiant previ ascens.
L'Edu i CO. a punt d'atac.

Apa, ja està, és que avui m'ha gafat la melancolia i els remordiments de tenir el blog abandonat i m'ha donat per aquí. Al mateix temps començo a fer boca per aquest hivern que pica a la porta. A veure que ens reserva!

6 comentaris:

Mingo ha dit...

Collons quan de temps, ja quasi no me'n recordo del teu nom, eiii que és broma. Albert molt content de saber de tu. Una abraçada i records a la familia que cada cop deuen de ser més macos.

ALBERT ha dit...

Mingo, I love you!
Deus ser l'únic que encara te la paciencia d'obrir el meu blog despres de tant temps inactiu. Gràcies. A veure si entre volquer i volquer puc piular una mica més. Salut.

Francesc ha dit...

Ei ei ei!

Que jo també el llegeixo de tant en tant... si que feia segles que no deies res i de debò que quan he vist la primera foto he pensat "mira què cabrón! aprofitant ja la primera nevadeta de fa dues setmanes...!"

Sort que ho has aclarit després... que sinó les dents em picaven a terra...

Apa, ens veiem un dia d'aquests!

Xesco

Isidre ha dit...

JA ERA HORA I JO TAMBÉ M'HO MIRO !!!!

ALBERT ha dit...

Aixó si que és una dosis d'autoestima! i lo demés són Prenafetes. De bon matí. Tinc la llàgrima als ulls. Xesco ja pots començar a preparar les pells que està nevant a tot taco. Bueno, casi tot. Ara ha afluixat una mica. pero promet. I tu, Maraton Man, igual. La sabina t'espera. La Sabina, no la Sabrina, eh!

edunz ha dit...

tiuuuuuuuuuuu!!! clar que si, que el díedre blanqueja ja el teníem molt gastat!
t'he de trucar que hem de parlar de negocis que encara no m'he renovat els palillos i ara la cosa ja és imminent!
troç de nevada que heu tingut..
fins aviat!