dimarts, 14 de setembre de 2010

PIC DEL BALAÏTOUS. INTEGRAL ARESTA DEL DIABLO+ARESTA COSTERILLOU

Finalment l'opció guanyadora és la del port del Portalet. Comencem pel costat espanyol i desprès de cinc hores de carretera, pugem al refugi de Respomuso, situat a 2200 metres d'alçada. El punt de partida: l'embassament de La Sarra, via Sallent de Gallego. L'entorn del refugi i llac de Respomuso és molt salvatge, amb una vista molt reduïda cap a la cresta que escalarem l'endemà. Sortim del refugi pocs minuts després de les sis del matí, amb els frontals al cap i no hi tornarem fins a quarts d'onze de la nit. La nit abans, el guarda del refugi ens comenta que no cal escalar el Pico Cristales. Que te una aresta molt curta i de mala roca i que allarga el camí de dos hores en un itinerari de "poc interès". Que hem de començar directament al Collado del Canino. Evidentment nosaltres, de nit, la liem i escalem el Cristales penalitzant les dos hores sense interès que ens deien la nit abans. Coses del directe.

Un cop al Canino, els llargs, els ràpels, els "ensambles" i les tirades de quart sup i petit cinqué es succeeixen en un marc impressionant digne del Pirineu més salvatge que podem trobar. Les hores van caient com a mosques i quan comencem l'Aresta del Costerillou són les tres de la tarda. La segona aresta és fa un pèl més llarga i la fatiga present, lo qual ens confon en algun tram .
Tot i això, gràcies també a un cel blau immacul·lat i un mar de núvols anticiclònic perpetu, gaudim de valent i quan ens plantem al pic del Balaïtous (3144 metres) són les vuit de la nit. La baixada, amb algun ràpel inclòs, en costa més de dos hores, però quan arribem al refugi la satisfacció i la fatiga ens desborden. Activitat molt, però que molt aconsellable. Passarem amb una corda de 50m, un mig joc d'amics entre aliens i camalots fins al 2, sis o vuit cintes express i moltes bagues llargues.

4 comentaris:

Mingo ha dit...

Ei Albert felicitats aquesta és la última cresta que vaig fer i possiblement la última que faci, això d'escalar i deslligar-se i tornar-hi és pesat. Fa uns 5 anys que hi vam anar però des de Panticosa, pujant previament al Gran Facha. Com molt bé dius una activitat recomanable.
Aquí vaig tenir un accident d'aquells que quan ho expliques ningú es creu com te n'has sortit, jo vaig ser el primer sorprés, em va saltar els claus d'un ràpel, sort del motxilot que portàvem que em va amortir els cops.
Per sort ja queda molt lluny, Albert salut i molt records.

Xavi ha dit...

Ei Albert, deus sortir poc, però quan surts és per fer activitats de nivell!! Felicitats per l'escalada (que ja me la va relatar el teu company de cordada).
Buf, això del Mingo quin mal rotllo...

Records!

edunz ha dit...

felicitats valents! diuen que costa posar-se d'acord si aquesta o la de salenques és la senyora cresta dels piris... resultat fer-les les dues i no haver d'escollir res!
records als dos!

ALBERT ha dit...

Mingo, per a mí era la primera cresta i molt, molt bé. Tots els ràpels són sobre bagues amb mallons i algun cop algun pitó. Però ràpels només sobre pito/ns no en recordo cap. Per cert, Mingo, quan fagis el llibre guardamen una còpia. Surto poquíssim, Xavi, i com tu dius, intento que sigui bó. Com sempre t'he dit i tu ja ho saps de fa més anys, amb el Jordi acostuma a ser així. La de Salenques està a la llista Edu, igual l'estiu que vé. Espero que tingueu els esquissos i les pèlls a punt. Aixó està a a la volta...salut als tres i sort.