Els homes de l'expedició en diferents moments de la pujada.
El refugi, com indica el seu nom, està al peu del pic més alt d'Andorra i en plé passatge del GRP i el GR11 que entra al principat per el veí Port de Baiau. Guardat a l'estiu, pot acollir un bon grapat de persones, crec que quasi 60. Al Guillem li va agradar molt i a part d'una breu manifestació durant la nit per la seva ració de teta corresponent no va posar cap pega ni durant la pujada, ni durant l'estada o baixada del refu. Cal dir que la Margaret ens va acollir molt bé i ens va instal·lar a nosaltres sols en un dels dos dormitoris dels que disposen per tal de no molestar a la resta dels muntanyencs presents aquella nit.
La mascota del refu. Bon sopar. Avituallament de gasoil.
Al costat del refugi hi trobem el bonic estany de les truites que, com el seu nom indica, s'hi poden trobar aquests peixets i més d'un s'hi guanya el sopar, previ pagament de la llicència pertinent. Si voleu contactar el refu ho podeu fer al numero +376327955. L'entorn, com per tot el Pirineu, és entranyable i,en aquest cas, ben conservat.
Després d'esmorzar. Amb els cosins i la tieta. Anem a passeig.
Pel matí, després d'un bon esmorzar, tot passejant amb el Pere i el Ventura ens creuem amb 7 isards preciosos (8 segons el Pere). I la càmara al refugi....
1 comentari:
Ep Albert, aquestes sortides són molt guapes però quan en Guillem sigui més grandet i descobreixi les muntanyes amb vosaltres, aquests moments no tenen preu.
Enhorabona
Publica un comentari a l'entrada