dimarts, 16 de setembre de 2008

MONTSERRAT CLOTET A PARET DE CATALUNYA


Foto: onaclimb.com

Montrebei. Dia llarg. Boca seca.
Recuperem les bones sensacions. Aquest estiu ha sigut un estiu de poca roca i molta bici per motius parentals. Així que, res millor que una bona pedalada per retrobar-se amb la roca. Amb en Latox ens apuntem la 9a repetició (segons llibreta de piades a R5) d'aquesta més que guapa via que li va dedicar en Jaume Clotet "Paca" a la seva filla. Si la via es trobés a Vilanova de Meià (per dir algun lloc), seria un viote. A Montrebei és una via guapa.

Som-hi. Primer mig llarg. Segon llarg.
300 metres de bona roca on superarem uns desploms aeris en tres llargs, entretinguts, de Ae i on els pedals trauran "xispes" i els nostres braços també. És un Ae bastant tècnic i amb alguns passos llargs de collons. Aquest home no regala res. Els altres llargs, lliure de dificultat màxima 6b (obligat V+/6a) bastant equipats amb espits, burils i claus. Un bon joc d'amics, uns pedals i 20 cintes. És una llàstima que una via guapa com aquesta no estigui més repetida, així al menys les fissures no tindrien tanta vegetació.

Segon llarg. La penjadíssima R2.
A nosaltres ens costa casi 8 hores superar-la tota i arribem al cotxe, costat Pont de Montanyana, de nit. Cal dir que comencem tard. A les 10.30 el primer llarg. I que tots dos hem escalat poc, però poc, aquest estiu. La baixada, que us he de dir. És Montrebei. Campi qui pugui. "Jabalí, jabalí".
La ressenya del Luichy, com totes les seves ressenyes, és boníssima. Nomes afegir que a la meitat del primer llarg que ell marca de 60 metres, hi ha una reunió intermitja que ens permet fer-lo en dos llargs de trenta. Nosaltres ho vam fer així.

R3. Tercer llarg.
A R3, entre altres coses, hi trobem un niu de voltors buit. I ara em podria posar a discutir sobre el nou decret que ens vol prohibir d'escalar en aquesta zona i altres, però no ho faré. Només diré que ARA aquí no hi viu cap ocell i que no seria lògic que ens ho prohibissin en aquesta època. Putos funcionaris encorbatats i avorrits!

Pot de piades a R5. Sisè llarg. La ressenya a onaclimb.com

Resumint, una via Montrebeiana més que recomanable no massa llarga ni massa dura però que no s'ha de subestimar.

8 comentaris:

Mingo ha dit...

Carai Albert, aquest estiu li has fotut poc a la roca però quan li fots, li fots de valent.
Enhorabona, fa molt bona pinta, a veure si puc convencer als colegues que no els acaba d'agradar massa Montrebei.

ALBERT ha dit...

si noi. I aquesta em va agafar una mica desprevingut. No em pensava que fos tant guapa. Aixó sí, t'ha d'agradara acabar esgarrapat i amb les bambes plenes de sorra.

edunz ha dit...

bones albert!
vau gastar tots els friends que duieu i de què parlar la topo?
merci i felicitats!
edu

PGB ha dit...

Ep Albert, doncs tal com la descrius i amb les fotos i la topo... si que es veu guapa si!
Primera meitat peleona i segona meitat mes relaxada?

Qui sap, pot ser una bona via per quan m'atreveixi a anar a Montrebei... (algun dia!)

ALBERT ha dit...

Edunz, que tal? Doncs si no m'eqivoco portavem fins el 3, repetint .75, 1 i 2, que sumat a les 20 expres = kg+kg+kg...Potser sense repetir mitjans també haguessim passat, pero aixó ja depen del coco. Tu ja ho saps.

PGB, Per una primera a Montrebei, també del Paca, la Miramunda potser millor. Però tu tranki, si jo le fet vol dir que molt dura no és. Més que tot controlar la baixada i tal...

Xavi ha dit...

Hola Albert, veig que això de la paternitat encara et deixa algun dia lliure per fer bones escalades com aquesta, jo porto unes setmanes de sequera escalatòria.
Encantat de coneixe't, encara que sigui en un mercat medieval (a veure si la propera trobada és a la tàpia).
El Lluc em dóna records pel Guillemet, que està molt guapo

Anònim ha dit...

gracies per repetir la via..la reunio intermitja la vaig posar aquest any,millora la via.salut i tapia!!!PACA

ALBERT ha dit...

Ei, mestre. Gràcies a tú per obrir coses com aquesta. Per molts anys poguem repetir.
Salut