Un any i deu dies després d'escalar la Pensionistes, amb en Latox tornem a aquest sector del MontRoig que s'està mostrant definitivament excel·lent per els dies freds d'hivern. A les set del matí, a la Seu d'Urgell, el termòmetre marcava -7º C, i tot i les crues i "fredotes" temperatures anunciades per en "Molt bona niiiiiit", no passem fred. Ben abrigats, això sí.
Des de l'aproximació. Primer llarg. Tercer llarg.
Escalem aquesta via ( 160 metres, 6b+/Ae, 6a obl.) que té molta semblança amb la seva veïna. La Pensionistes. Potser un pèl més trencada la fissura del primer llarg.
Semblaria ser que ha desaparegut algun pont de roca i fins i tot algun pitó posats durant l'obertura de la via. Sobretot al segon llarg. Així que NYAPUSGUAPUS al sortir de la primera erre. 6a expo. La resta de la via és d'anar fent. El primer llarg, de fissura-xemeneia, una mica trencat dins la ximeneia. Bon ambient al tercer llarg. Molts voltors.
Primer llarg. Ambient al tercer llarg.
Nosaltres portàvem quatre claus variats però no els vam fer servir. No vam posar tampoc, cap dels tascons que dúiem, i del joc d'amics complet, tampoc vam fer servir ni el 3 ni el 4. 18 o 20 cintes exprés, bagues sabineres (sobretot per l'interior de la fissura-xemeneia). Bona via. Aconsellable. Fàcil de combinar amb alguna altra de la mateixa paret o de la veïna Pala Alta.
Des del cim. La ressenya.
La vista des del cim, és brutal. Àger, Cap del Ras, Font freda, El Doll, Bagasses, Peladet, Pirineu...
Us adjunto una foto de la ressenya original que trobem al bar de Sant Llorenç, on per cert, com no, hi fan un bikini calent amb llesca de PA DE PAGÈS que hi canten els àngels. Una barreja de pa amb tomata, mantega, formatge fos i pernil, que reanimen l'esperit de qualsevol escalador o escaladora esgotat d'agafar tot tipus de cantells, regletes, bidits i romos.
Tornant a la ressenya, sembla ser que hi ha gent que encara no coneixen els llibres de piades i es permeten l'alegria d'escriure apreciacions personals sobre les ressenyes originals. Llàstima.
6 comentaris:
Sento ser un dels responsables de la destrucció de la ressenya original de la Festa del Paca a la Paret de l'Extrem. Vam anar-hi l'hivern passat i en el 2n llarg vam flipar una mica perquè vam trobar a faltar força material respecte la ressenya que portàvem. Quan vam passar pel bar vam "tunejar" la ressenya perquè si algú hi anava no es pensés que es passava amb V obligat. De totes maneres uns dies més tard vam saber que la Festa del Paca va força més a la dreta, s'ha de caminar una mica per la Feixa, i que no hi falta material. Sembla que aquest llarg és d'un intent abandonat.
És veritat, hauríem d'haver fet una piada al llibre de piades. Espero que la història ens sàpiga perdonar...
ei Albert, bona via! nosaltres vam entrar a la pensionistes i després ens vam colar i vam seguir per l'l2 i l3 de la del paca, però com sóm tossuts i volíem fer la pensionistes vam baixar (deixant un mallon em sembla) fins a la feixeta on comença l'l3 per fer els dos últims llargs de la pensi. Vaja, una mica lio, pero molt guapu tot, i amb la idea de tornar-hi per alternar els llargs i enllestid completes les dues vies.
Albert bis, el dia que us vau liar en sembla que era el mateix que nosaltres feiem la novembre negre, d'en ballart, també recomanable en aquesta paret
salut i records a en latox!
És veritat que fa un any vau fer la pensionistes, aleshores vaig pensar que l'aniria a fer, collons ha passat un any i encara no mi he atansat. Que be que es devia estar al Montroig, ara és el millor temps.
Felicitats per la via, dos dies que has tornat i ja fas 6a sense proteccions, estas fet un fris climbing. Records
Tocayo, ho has dit tot. Salut i tapia.
Edu, el mallon encara hi és. Tres o quatre xapes per sota la tercera erre. Vaig probar de recuperar-lo però amb les mans fredes i cansades no vaig poder.
Mingo, encara que no hi hagis anat, em dona l'impresió que tampoc has perdut el temps. La paret no és mourà de lloc.
Sí, voslters estàveu a la Novembre Negre el dia que vam fer la Festa del Paca.
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada