EL TOMB DEL TOMASET PER LA SABINA

Continuo fent boca per aquest hivern que ja casi tenim aquí. Personalment disfruto molt més la muntanya amb esquís que caminant. Primera les baixades són una mica més ràpides i divertides i després els meus pobres genolls es queixen menys.

Treguent la pols de l'armari també he trobat aquestes fotos que encara són més velles que les del Cadí. Una volta clàssica i molt transitada que tenim per aquí al final de la Vall d'Ordino. Com fa la major part de la gent, sortint des del pàrquing de Sorteny, entrem a França pel port de Siguer i tornem pel de Banyell. Amb el Jordi. El 18 de març passat. La vam suar. Jo una mica més que ell.

Amb condicions bones, com va ser el nostre cas, és una excursió 6 estrelles. Paisatges i passatges. Dos canvis de pells i, si no em falla la memòria, uns 1200 metres de desnivell, 200 o 300 més pel Pic del Forn, no obligatoris però aconsellats. Més distancia que desnivell, amb bones esquiades. Llargues i suaus. Les fotos ho descriuran millor que jo. A la primavera, ganivetes o crampons. Nosaltres hi vam posar, sense estressar-nos massa, 4 horetes llargues. N'hi ha que ho fan amb bastant menys i com sempre en aquests casos ni ha que ho fan amb més. És una volta per disfrutar molt.

Per cert, se m'oblidava, el Julià ens va obsequiar amb la seva companyía de bon matí fins al port de Siguer.

Au, a veure si aprofito aquest rebrot de literatura casolana per piular alguna altra cosa. Igual algo de bici. Amb b alta.