diumenge, 30 de maig de 2010

EL CORREDOR DE LES ÀLIGUES A LA PARET D'ARAGÓ


A la vida s'ha d'escalar una mica de tot. O millor dit, quasi de tot! Tot i que, al segle 21 ja no es pot dir que axó sigui escalar. Despres de veure una piulada d'una publicació a la revista Vertex i d'una ressenya d'en Picazo ens decidim per escalar aquesta via que transcorre just per l'esquerra del marcat Espolón Sur i que ens sorprén negativament per les seves condicions. Més que una via, podem parlar d'una canal herbosa plena de tot tipus de vegetació amb trams de roca, quan més bona, sospitosa, intercal·lats de trams de sorra i, si ha plogut poc temps enrera com va ser el nostre cas, algun tram amb aigua. A més a més, es deu tractar d'una de les aproximacions més llargues de Montrebei amb les seves dues bones hores fins al peu de via, igual que per la tornada. Més de 500 metres d'ascencio a on, potser, 150 són de roca de veritat, amb un llarg d'A1 i un parell o tres de V-V+ amb roca trencada.
El vespre abans des de Montfalcó. Matojo-tracció-climbing.

Tot i aixó no podem baixar de les vuit hores a la via. Honestament, i amb tot el respecte pels obridors que segur es van fotre un curro de tres parells, ja que segons diu la ressenya ho van netejar tot, si no l'escaleu no passa res. Ja ens va extranyar de no trobar cap informació sobre la via a la xarxa, però un cop escalada, s'entén. Una via destinada a caure en l'oblid. Un tute. Dotze hores cotxe-cotxe. Més esgarrapats, potser, dins la mateixa via que a l'aproximació. Lo millor, la panoràmica del congost el vespre abans des del mirador de Monfalcó, on, per cert, hi han deixat un refugi 5 estrelles per a tots aquells que hi volgueu passar la nit. Igual que la pista d'accés des de Viacamp. Una autopista. Nosaltres vam dormir al pàrquing del refu però la parella que el porten semblen de molt bona pasta. Albergue Casa Batlle. Molt polit.

7 comentaris:

Isidre ha dit...

Es que Albert...Hay que ver como estan las cosas...
Felicitats pel retorn Jabalí

RUMBA TEAM ha dit...

Ei albert, et convido a veure la meva entrada quen la vai repetir, com diu el company potser per a col.leccionistes i no deixar-se la desbroçadora! Salut i bones aventures.

http://rumbateam.blogspot.com/2008/12/paret-darag-corredor-de-las-guilas.html

Mingo ha dit...

Deu ni do la foto amb totes les plantes, fas be d'avisar.
Salut

ALBERT ha dit...

Isidre, I love your Nanu!! Que guay!

Rumbero, imaginat lo que vas escalar tu dos anys més tard sense que pasés el jardiner.

Mingo, guarda-la per l'última a la paret d'Aragó.

Anònim ha dit...

doncs perdoneu,pero discrepo...potser quan la vaig repetir estava recent oberta,pero la vaig trobar facil,llarga i totalment montrebeiana.vaig portar un colega que no esvcalava i la meva novia hi van alucinar...aproximacio en barca i decens en rapel per la via,..aventura total!!!quantes vies facil hi ha amontrebei???? està be que hi hagi de tot...aixi que no tot en l `escalada ha de ser grau,bona roca i bons seguros,aproximacions curtes....AIXO ES LA PARET D` ARAGO!!!un dels ultims reductes on la aventura encara es posible!!!!
SALUT I BONES ESCALADES (PACA)

Xavi ha dit...

Igual quan la van obrir la van deixat neta, però veient les fotos no sembla que estigui molt practicable. Això que, com diu el Paca, la ressenya tenia bona pinta, semblava una bona via d'aventura.
Aquesta ruta deuria ser idea del teu company de cordada, molt amant de les rareses.
Vagi bé!

ALBERT ha dit...

Bueno Paca, mestre, haurem de fer baixar alguna cerveza per dicutir sobre aquest tema. I sí, xavi, efectivament, va ser idea d'en Latox. Però normalment les seves propostes son de qualitat! Tu ja ho saps! Ell mateix estava sorprés. Ja to explicara...