
Ay! Que aquesta fractura d'escafoïdes em sortirà cara. Avui m'han demanat que com era que no parlava més de la meva vida. De la meva família. I que vols, Un és bon nen i fa cas del que li diuen. Així que "aplicat i fes-nos quedar bé". I avui us parlaré de la família tot i que no era l'objectiu d'aquest blog però be, a vegades cal fer excepcions. I això serà. Una excepció, que a mi em van les cordes, el ferro i la muntanya.
Pare, mare i tres germanes és el que m'ha tocat. Dos casades, cada una amb tres fills preciosos. Que dius: increïble! Una casada a Franckfurt amb el Martin i l'altra amb un xicot de la Bretanya, en Jean Philippe el motard empedernit(HD). A aquests últims els trobareu a Meritxell, on si voleu podreu menjar i molt bé aquí.

La tercera ja té temps, encara es jove. La Maria. Columna vertebral de la família. Els pares Joan i Carmela. Escaldes i Balaguer. Deixa'ls anar també, saps.
Una família bastant lliberal. No saps mai qui està a on. Fins i tot a vegades no se ni on soc jo mateix.L'Sponsor. Desprès de refusar sendes invitacions als olímpics d'hivern de Squaw Valley l'any 1960 i Innsbruck 1964 es dedicà a crear La Família i adoptà practiques més ecològiques.

La Carmela, gran cuinera, sempre apoyant les causes justes. Mans Unides, El Clero, l'Sponsor...

I finalment la Gemma. Alguns companys, a la seva parella li en diuen LA SANTA, crec que a la pobre Gemma més aviat li hauria de dir LA MARTIR. Res, simplement la culpable de que els últims onze anys de la meva vida hagin sigut un èxit.
3 comentaris:
Màquina !!! Et felicito per aquest post de debò t'ho dic. Curt precís i entrenyable (em deus una birreta). Moltes felicitats i per molts anys.
I a la màrtir molta paciència...que som com som.
Una abraçada parella.
Hola Albert,
Ja fa dies que segueixo el teu blog i que et volia escriure per animar-te, però avui si que no ho podia deixar passar més, tenint en compte que conec força a la teva família. Quina passada les teves germanes semblen bessones!!!! feia una eternitat que no veia a la Maria i la veritat és que està igual que la recordava corrent pel pati del Col·legi Sagrada família...quins temps!!!
El que has de fer es continuar cuidant a la teva Màrtir, que és encantadora!!
Una abraçada molt gran per tu i per la Gemma i espero ens veiem aviat.
Bon dia,
Quinq super familia que tens;ara segur que faràs enveja a més d'un.
Petons
Eli
Publica un comentari a l'entrada