dissabte, 1 de setembre de 2007

ESPERÓ DE RÍBULS


El passat 19 de Juliol, el bon company de cordada Xavi Pastor i un servidor vam anar a veure si el Pic de Ribuls (2827 m.) ens deixava ascendir-lo per la seva aresta més prominent i fàcil de detectar des de qualsevol punt de la zona d'Envalira. Gran clàssica de l'escalada a Andorra, ja ressenyada per en Joan Prat a la seva bíblia particular dedicada a la muntanya andorrana: "Itineraris pel Pirineu Andorrà" Ascensions i Escalades. També la trobem ressenyada en el petit, però precís, llibre de Carlo Ferrari "Escalada a Andorra".

El pic està situat al fons del cercle de Pessons i s'hi accedeix en una preciosa caminadeta d'una hora quan se surt del restaurant situat al primer estany de Pessons. Si tenim sort, les Marmotes i els Isards ens faran companyia durant la primera hora del dia. La via escollida fou La Directa a l'Esperó Nord-Oest (270m. MD), seguint la evident i marcada línia de l'esperó.

La línia a seguir es bastant evident, fins al punt que ens hi vam atrevir sense ressenya i a vista i no vam tenir cap problema per seguir-la. Es van trobant força peces a la via. Algun clau aquí, algun espit allà.

Grandíssim itinerari. Ja n'haviem sentit a parlar des de feia molt temps i llarg darrera llarg ens en adonàvem de perquè. No diré que es la via més guapa d'Andorra però si que està en places de podi (tampoc no les he escalades totes). Alpina, bona roca, estètica, molt variada (fins i tot hi ha un petit ràpel cap al final), equipada lo just per obligar una mica a fer anar tots aquests ferros que hem anat comprant per aquí i per allà al llarg dels anys. Llarga i assequible pel que fa al grau, 5+/6a obligat. Molt recomanable. Nosaltres vam dur un joc de tascons complet i amics fins al numero 3. Doble corda 12 cintes i erres.
Vam tenir la sort de gaudir d'un dia espectacular. Ni un núvol. Mentres alguns companys es torraven escalant per l'Urgell, nosaltres ens demanàvem perquè nomes havíem agafat un forro per compartir a les reunions. I això que anàvem amb màniga llarga. I és que la primera part del dia el sol nomes el veiem reflectit a la paret del pic de Pessons, i això afegit al fet d'estar per sobre els dos mil cinc cents metres explica perquè es una escalada perfecta en aquests calorosos dies d'estiu.
La baixada la farem un cop al cim per l'esquerra direcció Est per una canal un pèl delicada fins a un collet. D'aquest collet, recte per la canal principal fins a peu de via.
En resum, una via obligada per aquells que estimen l'escalada d'alçada i en terreny granític d'aventura. Sens dubte deixarà un bon gust de boca.

Fotos: El Pic de Ribuls, el primer llarg i el ràpel de la part alta.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola company,
Cada cop que obre el teu blog es co si em lleigis una novela capitol per capitol.
Segueix aixi
Fins aviat

Isidre ha dit...

Si senyor !!!!
Guapa i freda via