dilluns, 10 de setembre de 2007

EL TOUBKAL

El Toubkal des de la carretera que porta a Imlil

El Toubkal (4167 m). O com fer el teu primer 4.000 en un marc d'alta muntanya, exòtic, no tant lluny i a un preu raonable. Que no barat. El Marroc deu haver sentit l'efecte Euro igual que Europa, ja que desprès de totes les histories que a un l'hi havien explicat sobre la diferencia entre nosaltres i ells, a nivell econòmic, la sorpresa un cop allà és que: ja no tant.

Però bé, val la penar visitar aquest país que es casi veí nostre, tant per fer muntanya en totes les seves versions, com per escalar, fer windsurf (o windfirsu, com diuen alguns), caminar pel desert o simplement turisme per les seves ciutats imperials. Ara segons tinc entès ja s'han obert línies lowcost entre Espanya i diferents capitals marroquines. Nosaltres hi vam anar amb la furgo a passar-hi uns dies aquest passat mes de Maig. Entre altres coses vam tenir la sort de pujar el Toubkal. Que si no fos per l'alçada, es un pic tècnicament comparable amb el nostre Coma Pedrosa. Un dia d'accés al refugi per un camí que serpenteja al costat del riu. I un segon dia que, entre tartera i tartera, una pala molt pendent et condueix al punt més alt de la cadena de l'Atlas i del Nord d'Àfrica. Per aquells que hi estan acostumats, perfectament realitzable amb "bambes" quan la neu ho permet.


L'Atlas venint de Marraquesh. El Toubkal de del cim Oest. Algun 4000 del voltant.

El nostre punt de partida, va ser el petit poble d'Aremd o Around (2000 m). A diferencia de molta gent, no ens vam quedar al poble d'Imlil (1740 m). Per alguns, descrit com el Chamonix de Marroc. I es veritat que, salvant les distancies, Imlil es un petit camp base per aquells que volen intentar el Toubkal, algun altre del tants quatre mils que hi ha per la zona, Marroc te 14 cims per sobre dels 4000 m (alguns bastant més tècnics que el germà gran), o simplement fer un trek per la zona.

El punt de sortida des del cim.

Com tants llocs -Chamonix, Benasc, Zermatt, Huaraz....- una muntanya ha donat protagonisme i riquesa a un poble. En aquest cas, Imlil ofereix tot tipus de facilitats. Llocs on dormir i/o menjar, lloguer de mules per el transport de càrregues, ja sigui durant l'estiu o durant l'hivern. Ja sigui per fer un cim en concret o per un extens trek de 3, 4, 5, 8 o 10 dies. Al gust i imaginació del consumidor. Nosaltres, excel·lentment aconsellats per dos grans coneixedors d'aquest país, en Jean Francois i la Xesca, vam optar per pujar amb la furgo la penjada i estreta pista que surt d'Imlil i que et porta a Aremd. A uns cinc kilòmetres més amunt, bastant més tranquil, i amb menys desnivell a negociar. Allà vam anar a trobar cal Omar le Rouge i ens hi vam instal·lar com uns reis.



Cal Omar le Rouge.

L'endemà, a punta de dia vam pujar fins al refugi de Neltner (3207 m). El desnivell, de 1200 m si surts d'Aremd o 1500 quan surts d'Imlil és major que el del segon dia on poc menys de 1000 et porten del refugi al cim. Durant aquest primer tram es succeeixen les caravanes de turistes que, ja sigui per fer el Toubkal o algun trek de la zona, van blindats amb tot tipus de personal: Guies, cuiners, "muletiers" amb les seves mules.... espectacular. Una conversa típica amb aquests conductors de mules, quan ens creuem pel camí acostuma a ser així: "Bien dormit?" "oui", " Pas trop fatigué?" "No", "Bon Courage!". I així tot el dia, "Bien dormit?"....

Així, entre bien dormits? i bon courages!, el segon dia vam pujar els mil metres que ens separaven del cim, sense cap complicació, sinó es per la reducció de l'oxigen, que es compensa fàcilment adoptant un ritme més tranquil del acostumat. La baixada fins a la furgo ens va representar 2200 m en el dia. Sempre existeix l'opció de fer una parada habituallament al refugi.

En resum, el punt més alt del Nord d'Àfrica es una bonica muntanya que no te molta dificultat tècnica i això la converteix en molt popular. Existeixen altres opcions veïnes, més exigents i molt menys transitades. Grans opcions d'esquí de muntanya quan les condicions són bones.

Recomanable.

1 comentari:

Anònim ha dit...

eh amigu¡¡ soy javir al jahvivi
muy ¡bueno montanya¡ si txoka aviones no derrumba nopreoblemo 11s... yo ya vuelto de vacaciones ya pasare por tu jaima

salammalecum