ELS PICS D'ERISTE

Una mica de Pirineïsme. Del bó. Pirineus aragonesos. El passat 14 de Juliol amb la Gemma i el Fum decidim intentar un circuit en una zona completament desconeguda per a nosaltres. Els tres pics d'Eriste o Baguenyola. Eriste és un petit poble situat a pocs kilómetres al sud de Benasc. A la seva vertical, versant Oest, hi trobem entre altres, aquestes tres muntanyes: Eriste/Baguenyola Sud o Pic Inferior (3.041 m); Baguenyola Central o Gran Pic d'Eriste o Pico Leners (3.056 m); Baguenyola Nord o Pico Beraldi (3.031 m).
El nostre punt de partida i arribada, el Port de Sahun (1.999 m), és un dels millors balcons que hem trobat mai als Pirineus. Des del Mont Perdut fins al Pic de Vallibierna i Culebras, no arribem a contar tots els pics visibles: Bachimala, Cilindro i Torre de Marboré, Astazous, Munia, Aneto, Alba, Maladeta, Bessiberris, Cotiella... i els que no reconeixem. De fet, només per la vista que ofereix aquest punt ja val la pena d'arribar-s'hi. Nosaltres hi dormim dos nits seguides, cosa excepcional. La carretera s'agafa just després de Castejón de Sos. Uns 100 metres més amunt direcció Benasc ens desviem cap a Chia. Passem el poble de Chia i per una pista en perfecte estat, arribem a aquest punt. Si continuem aquesta pista, insisteixo, impecable, arribarem al poble de Plan situat al mig de la Vall de Chistau. Nosaltres no ens hi vam arribar.
La primera part de l'excursió ens porta per l'estreta i llarga vall de Barbarissa amb els seus tres estanys. Ja de bon matí, una vintena de voltors arranquen el vol massa a prop nostre, avisant-nos de tenir bona cura d'on posem els peus. Al final de la vall, arriba la rampa del dia. Un "tarterot" que quan el veus de lluny et donen ganes de fer mitja volta. I no n'hi ha per menys. 450 metres de desnivell en menys de 750 metres de linea recta. Feu numeros. Al cap d'aquest petit "Mortirolo" ens hi espera pacient l'Ibon Xelau des d'on tenim una brutal panoràmica de la cara Oest del pic Sud. Des d'aquí, sinó fos perqué ho hem llegit, diriem que sense cordes hi és impossible pujar. Però no. Un cami bastant penjat travessa aquesta cara de dreta a esquerra i ens porta al peu d'una canal directa (el Fum va necessitar una mica d'ajuda per pujar) al coll que hi ha entre el pic sud i el central: Pas de la Gralla (2.999 m.) . Des d'aquí, una aresta aèria ens porta fins l'Eriste Central, el més alt dels tres. Des del collet, baixem al peu de la cara Est del pic Sud i d'allí un camí bastant fàcil i marcat ens condueix al cim d'aquesta punta per una altra aresta no exempta de pati. La panoràmica és digna del lloc i recompensa tot l'esforç entregat al llarg del matí. Continuant el nostre circuit, baixem direcció Sud via un petit coll sense nom ressenyat a buscar el Coll de les Pardines des d'on descendrem al primer llac de Barbarissa i d'aquí desfarem el camí fet pel matí fins el coll de Sahun o Saunc.
Hem caminat 9 hores per un desnivell positiu de 1.500 metres amb la suma de les oscil·lacions. El que s'emporta la pitjor part és el pobre Fum que, bastant desentrenat, passa les següents 24 hores en un estat practicament vegetal. Cal dir que el dia anterior haviem pujat el Cotiella amb els seus 1600 metres de desnivell i més de 6 hores de marxa. Però això ja ho explicarem en un altre post. O no.
Resumint, excursió excepcional de mitja envergadura per a qui agrada el país de Benasc i ja han tingut la sort de coronar les vaques sagrades de la zona. Molt recomanable.
Bones excursions i fins aviat. Salut.

FOTOS: De que deu ser?; La cara Oest del Pic Sud i l'Ibon Xelau; Els tres eristes des de la seva vesant Sud; L'Aresta somital de l'Eriste Sud; Els tres llacs de Barbarissa des de l'Ibon Xelau; El pobre Fum amb l'Eriste Sud (esquerra) de fons.