L'ARANZANZU

Aranzanzu Hernàndez Gómez. L'Aranzanzu és una noia de València que a principis d'Agost passat va decidir passar uns dies de vacances a Andorra. Pobra Aranzanzu. El 8 d'agost, L'Aranzanzu circulava amb un Volkswagen Polo 1.2 de Gasolina que havia llogat uns dies abans a l'aeroport de València per pujar a passar uns dies de vacances a Andorra. Pobre Volkswagen Polo 1.2 gasolina. Com anava dient, l'Aranzanzu pujava amb aquest cotxe que havia llogat a l'aeroport de València a trobar els seus amics que estaven a l'hotel, a Canillo. De cop, l'Aranzanzu va veure que el cartell indicatiu de direcció que tenia just davant no indicava Canillo sinó que indicava La Massana. L'Aranzanzu, pobra, es va quedar una mica fora de joc. La pobra, poc acostumada a l'esport nacional Andorrà va arribar a la conclusió que si feia mitja volta i desfeia els pocs metres de carretera fins a l'últim lloc, on sí hi havia un rètol que efectivament confirmava la direcció de Canillo, podria retrobar el camí cap a l'hotel on hi havia els seus amics que també estaven passant uns dies de vacances a Andorra. L'Aranzanzu, no va mirar pel retrovisor. Dimecres vuit d'agost del 2007, 19 hores 45 minuts.

LA SIRENA: Empresa de congelats que ven productes que, en cas de convidats d'última hora, et poden treure d'un compromís. Tanca a les vuit del vespre.

La resta de la història crec que, els pocs que seguiu el meu blog (moltes gràcies), ja la coneixeu. Pels que no la coneixeu i pels motius que siguin teniu la imaginació bloquejada, us donaré una pista. A les dinou trenta d'aquest mateix dimecres vuit d'agost, un servidor sortia de Santa Coloma on havia estat escalant amb el KantuGansu amb la intenció de comprar unes profiteroles molt bones que venen en aquesta empresa de congelats, ja que teníem convidats d'última hora. La Berna i el Txentxo. Anava amb moto. Pobra moto.

Tot aquest rotllo, us el foto perquè estic de bon humor. Crec que la meva depressió personal ja ha tocat fons. Avui he fet la primera sortida amb bicicleta. 54 dies desprès. He anat de casa fins El Serrat. Exactament he fet 23,900 kms, a una velocitat mitja de 20,4 km/h, he agafat una velocitat màxima de 47,60 km/h i he pedalat durant una 1:10'14. Amb la mountain bike. Sense el permís del meu planxista. Molt a poc poc. Estic molt content. Gràcies.
La pobra Aranzanzu, no té cap culpa del que va passar aquell dia. Que quedi clar. Sí en té, en té en igual mesura que jo. El que passa és que avui estic de bon humor i ironitzo una mica. Res més. Pobra.

Les fotos les vaig fer l'altre dia que vam anar al pic de Tristaina amb el Fum. Representen la boira que tenia dins el meu cap i que, a poc a poc, es va esvaint.