Ahir, després de la Festa, vam voler aprofitar el dia i vam repetir aquesta clàssica de la zona i al mateix temps embutxacar-nos una de les cent del Soldevila. La via (140 metres V+, Ae/V) , tot i fàcil, te uns passos molt bonics i estètics al dos últims llargs de verdader diedre. La panoràmica és digna de la via i en tot cas, és perfecta per començar a escalar.
L1. L2.
De les que t'engantxen a l'esport. Fins i tot, apta per dos equipadors de ferrata que s'inventen feines i que no tenen tant temps per entrenar-se. Via facileta i ràpida, nosaltres vam posar dos hores cotxe-cotxe. Un joc mitjanet d'amics, deu o dotze cintes i reunions. Roca molt bona en tota la via, en algun punt una mica pulida. Molt recomanable.
Última erre.
5 comentaris:
Albert!
així que us esteu possant les botes de no?
Jo al llit amb 38,5 de febre!
Mecagontot!
Això de sortir en hivern a les 7h en bici no em fa bé... He pillat una bona.
Encara no m'estrenat jo!
Si em recupero a temps pujarem pel pont i us vinc a veure a la botiga.
Portaré l'Emma perque la vegeu, que està tremenda.
David
David, xaval, segur que ho has agafat a la guarde, com jo. Curat ràpit i espavilat que lo que hi ha aquí no ho veurem gaires vegades més, em sembla.
ei Albert, per cert, com està la pista d'accés fins al coll i refu, s'hi passa amb turisme apurant o imprescindible 4x4?
merci
Bon any Albert, ja veig que abans de tanta neu vau poder disfrutar del solet del Montroig.
Una abraçada
Ei Albert, com va tot? Ja veig que l'activitat deu estar una mica aturada (no posteges massa!), bé, com jo.
Però segur que estàs fent unes bones baixades pels tous de neu que tens per les teves terres.
Vas anar al primer film del cicle d'Ordino? Jo me'l vaig perdre (refredat al cantu, regal de la guarderia).
Ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada