AQUEST DIJOUS, ELS GERMANS POU A L'AUDITORI NACIONAL D'ANDORRA A ORDINO.

Aquest dijous dia 17, els germans Pou, ens presenten la seva nova pel·lícula autobi
ogràfica del seu extens recorregut en el món vertical. No us ho perdeu. Més informació aquí.

EL GERMANS POU A ORDINO

La penya dels Esports Carving a Andorra, s'han marcat un detall d'aquells que agraden i ens porten als germans Pou. La projecció de la películ·la tindrà lloc el dia 17 de Novembre a l'auditori nacional d'Andorra situat al poble d'Ordino, a les 10 del vespre. Una películ·la resum sobre la trajectoria dels germans de Vitoria fins a data d'avui. Inclouran imatges sobre el seu periple pel món en el projecte 7 parets 7 continents, l'obertura de la estratosfèrica via Orbayu al Naranjo de Bulnes i la repetició de les vies més dures d'Europa en el marc del projecte "The hardest of the Alps", entre altres coses. Entrada lliure!!!!!!!!!!! No us ho perdeu!!!!!!!!!!!!

CAMINO DE CARACOLES A LA PARET D'ARAGÓ

Sóm una pasada. A la que sentim "via fàcil", en tornem bojos. Aquest cop n'escalem una de nova a Montrebei. Paret d'Aragó. Està bé perqué li dius als companys d'escalada: "ahir vaig escalar una via a la paret d'Aragó" i flipen. Ouauuuuu!!! Quina bèstia. Rés! Una via prou bona i curteta per passar un matí o tarda, abans o després de la pluja.

És al·lucinant perqué avui en dia pots sortir d'Andorra a les set del matí, escalar una via a la Paret dAragó i tornar a casa a les set de la tarda. Han fet una pista que va de Viacamp al refugi de Montfalcó que fa por, deu ser "per poder protegir les Aus". Pobres Aus. M'han dit que hi ha ARAMON al darrera. Si és veritat: quina por!!!

En fí, una via prou divertida i ràpida en un entorn magnífic. Val la pena. No portavem càmara per poder inmortalitzar el moment, però si en voleu veure, ho podreu fer aquí. Au, bones escalades.

VIA DEL GRAN SOSTRE A LA SERRA DE ST JOAN

Amb en Latox repetim aquesta divertida via patrimoni de dos dels grans obridors de la zona. Una via que tot i ser venuda com "equipada" caldrà aplicar-se en l'autoprotecció en els llargs "fàcils". Un tercer llarg boníssim i un quart de panoràmic ens faran xalar dins del món de l'artificial equipat. El protagonista del dia, un sostre en lleugera pujada d'uns 20 metres de llarg que posarà a prova la nostra tècnica amb els pedals. Excel·lent en el cas del meu company i precària en el meu.

Hem deixat el tercer llarg amb totes les plaquetes recuperables posades, així no caldrà que en dugueu. Si algú es veu en l'irressistible necessitat de conseguir-ne alguna que ens contacti i ja li farem arribar, però si deixeu les que hi hem possat al seu lloc, les cordades que segueixin us ho agrairan. Tardem 8 hores en tornar al cotxe i en el meu cas amb els braços petats de tant tirar de les cintes, ja n'aprendem...En tot cas, una via que no deixarà indiferents als repetidors. Un bon joc complet d'amics , estreps i 20 cintes.

VIA NURIA A LES MOLES DE SANT HONORAT

Ja des de ben petit, quan un servidor viatjava en familia i passava per aquella corba tan marcada abans de passar pel tunel de la presa d'Oliana, no podia evitar d'admirar les muralles negres que es veien al fons de la vall. Després, amb el temps, la mala fama de la qualitat de la seva roca i el desconeixem de les vies que s'hi havien obert, feien que aquestes parets no formessin part dels meus projectes. Tot i haver escalat algun itinerari a la cara sud del massís, no va ser fins que el Latox em va propossar aquesta estètica línea dilluns passat, que vaig poder descobrir aquest bonic racó de l'Alt Urgell.

La via, de l'any 1988, recorre l'esperó més marcat de la foto principal. Amb una dificultat obligatoria de V+/A0, sis llargs divertits, sobretot els dos primers i l'últim i 200 i pocs metres d'escalada en un marc encara força verge. Per a mí, la dificultat més gran, trobar els spits rovellats en mig d'aquella mar de roca grisa. A vegades en veies un, baixaves el cap i quan el tornaves a aixecar ja no el veies. Com diu el company, és una via que amb les cintes posades es tardaría la meitad de temps que buscant spits amunt i avall. Però finalment la mitja del dia és bona, un lloc que val la pena visitar, una roca no tan dolenta com es diu i un final de traca molt curiós amb un altiplà del tot inesperat al cap de les parets. Teniu tota l'info necessària d'aproximació i baixada molt ben detallada com sempre al blog d'en Xavi Grané.

ESTANYONS DE BANYELL

Costa trobar moments per esplaiar-se i desofegar-se, i per piular-los més tard. La família i l'aportació social diària fan que els dies passin com els cotxes. Avui hem disfrutat baixant per aquesta raconada del cercle de Banyell, a la qual hi hem accedit des del sempre pelegrinat Port de Siguer, desprès de seguir la divertida cresta que el separa del seu homòleg de Banyell. Es una molt bona opció per una matinal ràpida i distreta amb baixada sostinguda fins al Cercle de Banyell. Poca gent per aquests llocs.

Les condicions són força bones però al pas que anem s'haurà de tornar a caminar a les parts baixes.

Sempre presents.

AL KURT ALBERT