CINEMA DE MUNTANYA ORDINO 2008

Ja ha sortit el programa d'aquest any. Us el detallo:

6 de Febrer

José Carlos TAMAYO El Karakorum

13 de Febrer

Elisabet FAURA Àsia a Ritme de Pedal

20 de Febrer

Silvia VIDAL Ascensió al Pila NE de la Shipton Spire

27 de Febrer

Ester SABADELL Muntanyes del Món

19 de Març

Kurt ALBERT Fight Gravity

Del 6 de Febrer al 19 de Març

Léon PHILIBIEN Images in Air (exposició permanent)

Personalment crec que està molt bé i que valdrà la pena desplaçar-se.

Tingueu present que sempre és en DIMECRES.

Totes les presentacions tindran lloc al Centre de Congressos d'Ordino a partir de les 22:00

VIA MIRAMUNDA A LA PARET DE CATALUNYA

Qui diu que no hi han vies fàcils a Montrebei. Gràcies a en Jaume Clotet "El Paca" en aquest cas, tenim l'oportunitat de recórrer aquestes parets d'una manera assequible i segura. En la zona anomenada EL TEST (potser perquè és la part més ajaguda de la paret i amb més vegetació) a l'esquerra de la Paül-Lalueza i a la dreta de la Delfos.

Peu de via. Primer llarg. Últim llarg.

Feia dos mesos que no escalava i se'm va posar el "Gallina de piel" quan en Latox em va proposar d'anar a escalar a Monrebei. I la veritat és que va resultar ser un regal de via pel meu estat físic en aquests moments. 330 m. 6a (V+ oblig). Una via que es fa molt bé i molt ràpid. 6 horetes cotxe-cotxe. Una bona manera de descobrir les impressionants muralles, tan de la Paret de Catalunya com de la d'Aragó, i els camins d'accés i de baixada, força marcats pel pas dels escaladors.

Habitants de la zona.
La nostra via, està força equipada amb espits i burins i ben ressenyada. De fet amb mig joc de aliens, tascons i amics, ja fem. Unes deu o dotze cintes express, alguna baga llarga, un strep per persona (pel primer llarg i sobretot si vas fluix com nosaltres ahir), reunions i a disfrutar. Té un parell de llargs guarros, guarros, però la resta es deixa fer bé.



Una via aconsellable per una primera visita a la paret o per una època de poca activitat. Amb una simpàtica sorpresa a l'última reunió. Fletxa i M a peu de via.

EL BOSC DEL U

A veure que us sembla com ha quedat la primera prova que he fet amb el meu nou joguet. És ahir pel matí a Arcalís. Es pot considerar una clàssica BAIXADA PEL BOSC DEL U. Malauradament aquesta neu ha desaparegut. Ha plogut i ha fet calor fins massa amunt. Sembla que només tinguem dret a 24 hores de felicitat. Que hi farem!

HA NEVAT UNA MICA

I si, es que fa uns dies que vaig de cul i no trobo el temps i la inspiració per postejar coses decents. M'apreten des de Barcelona perquè actualitzi sobre les condicions a Arcalís i així intentaré fer-ho. Primer de tot dir-vos que Dissabte em vaig passar mitja hora palejant la neu de les escales de la botiga mentres, de fons, sentia el BUMS del explosius que l'estació fa servir per la prevenció d'allaus (no se per què Peró, aquest soroll, em fa bullir la sang, per no dir una altra cosa...)

Les màquines que ens permeten pujar a esquiar.GRACIES. La part baixa. El personal esperant per anar a treballar.

Desprès, em vaig tenir que esperar mitja hora al peu del TK1 ja que la passió no em va fer pensar en mirar el rellotge i a dos quarts de nou estava, feliçment, al peu del TK1, pensant que clar , "a mi em deixaran passar". Doncs no. Mitja hora de menjar-me les ungles mirant com les ratracs i les màquines del govern ho posaven tot a punt per l'arribada dels esquiadors de cap de setmana i finalment vaig ser el primer client a pujar per el TK1. Havia nevat una quantitat força decent pel que ens té acostumats darrerament. "Uns trenta de mitja" em va dir el pister responsable de passar el resum MTO a França.

El menjar pel bar de La Coma. Una familia de fanàtics, dels que no fallen mai.

Total, que salvant algun tauró (com diu l'amic Noguera), estava tot força esquiable. Fins i tot el bosc del U estava disfrutón. Per mala sort, se'm van acabar les piles de la càmara i només tinc fotos de l'estona que vaig estar esperant a que obrissin. Sis baixadetes i cap a la botiga que és Dissabte i la consciencia apreta. Diumenge al matí, ja nomes vaig tenir que esperar cinc minutets a que obrissin la cadira que ens dona accés a la part alta (vaig mirar el rellotge, i a més, el dia abans ja havia apagat una mica les brasses freeriders que porto dins). La part alta ja no estava tant bé com el bosc del U el dia abans. Neu ventada i un pel humida. Però va valdre la pena pujar, fer tres baixades i marxar a treballar. Els racons aquells que ens coneixem de sempre et donen prou satisfacció com per marxar a gust. Diumenge van tornar a obrir el sector de Creussans, però jo ja havia marxat. De totes maneres gràcies a aquesta obertura, hem treballat una mica tapant forats de soles de fanàtics. Encara falta neu. Els taurons naden per tots els sectors i us asseguro que quan n'agafeu un, el Josep, es frega les mans amb la seva màquina de fer esquis nova. Avui ha nevat poquet. Uns tres o quatre cm. a la botiga.

Abans de les deu, ja estava així tot.Alguna traça és meva.

Avui no he pujat. Ahir si i, per pista, vaig disfrutar molt. Fora pista, no mata. A veure si torna a nevar. OJO AL DATO!: A l'estació Nord-Americana de STEAMBOAT (al Colorado), el hi ha caigut l'envejable quantitat de 222 polsades de neu. Multiplicat per 3 centímetres coma poc, feu números. La pregunta és: I nosaltres???

Diumenge a primera hora

NEW FREESTYLE

Una altra de les mil versions del NYAPUSGUAPUS, fa referència a aquesta modalitat que, molt gentilment, ens ha fet arribar un del més fervosos col·laboradors del nostre blog. Gentilesa de la família Noguera tenim el plaer de compartir-ho amb vosaltres. SOBRETOT: Nens, no proveu això a casa. I si ho proveu a la muntanya, sempre sota la supervisió d'un professional.

Aprofitem per dir-vos que aquesta neu de les fotos ja no existeix. La pluja que ahir va caure fins a cota 2700 metres, ha deixat un rastre força deplorable i unes taques blaves escampades per les pistes, que fan patxoca. Esperem que el futur ens porti millors precipitacions i que Àfrica es guardi les Onades de Calor per un altre moment.