EL CAMÍ DE L'ALFONS BARÓ A LA ROCA DELS COLLARS

Sant tornemi amb el Pianista que ens ho passem molt bé. Aquest cop, calcari d'una increïble qualitat, un pèl ajagut, ben equipat i amb passos d'adherencia d'aquells que et fan apretar el cul. Una aproximació agradable d'una horeta. Al final de la pista no n'heu d'agafar una altra que marxa cap a la dreta. Nosaltres sí ho hem fet i ens ha cobrat algún minut extra. Millor fins al final on hi ha un pàrquing rotllo rotonda i camí molt evident a la dreta.

Una pallissa els 5 ràpels de baixada. La via, tota molt guapa. V+, 6a mantingut durant sis llargs tots bons.

Peu de via. Segon llarg. Tercer llarg.

Quan tornavem, ens hem trobat el Senyor de la masia. En Jaume. Hem tingut una conversa molt agradable amb ell. Entre altres coses, diu: "Peró vosaltres nomès aneu a les vies fàcils. Heu d'anar a la paret del davant. Allà si que puja de veritat". El Jaume. Amb el que sí que hem coincidit és amb qué ara ja no plou com abans. I tampoc neva. Ell, ens sent tot el dia. "Allà on heu anat només hi ha dos vies. La que heu pujat i la que heu baixat". Ens veu i ens sent. Que sempre pot anar bé. Diu que li sap molt greu haver tingut que tancar el pas peró, abans deixava passar i com sempre, el comportament d'alguns...

A quin el més lleig. "Ojo" amb el bastó.

Peró, insisteixo, la pista i el camí d'aproximació es fan molt bé.

Ha fet un dia de pel·lícula i ens en hem tornat cap a la feina ben contents.
Corda grossa de 60. 14 cintes i algún alien (blau..) per protegir al segon després del pas de 6b. Molt recomanable. L'informació d'accés i la ressenya l'hem agafat (un cop més) del blog del X. Grané. Feina ben feta.

TERRA DE DINOSAURES A LA PARET BUCÒLICA

Igual que dos dinosauris, dimecres passat amb l'amic Marrugat (que potser algun dia tornarà a escalar de veritat com abans) vam anar a repetir aquesta via, 160metres 6a, 5é obligat d'estil esportiu que, bona gent de la Seu , han obert aquest passat Novembre.

Peu de via. R1. Forçant a L5.

Del mateix perfil que la seva veïna Balsam de Tigre (un pèl més fàcil), tinc l'impressió que es convertirà en una altra clàssica d'aquesta paret pel seu bon equipament, grau assequible i facilitat d'accés. Tres llargs d'uns trenta metres cada un en una roca molt bona i els dos últims en una roca un pèl més trencada que, com sempre, s'anirà netegant amb el pas dels escaladors. Potser, el llarg de 6a es convertirà en una mica més dur si es trenquen un parell de cantells de dubtosa qualitat que hi trobem. Potser nó.

Últim llarg. Des del cim.

Us poso un link a la ressenya i sinó, al sempre-obert i acollidor bar Tahussà de Coll de Nargó l'hi trobareu. Bona per passar un matí de relax d'hivern o per completar una marató d'escalada facilment combinable amb qualsevol de les altres vies de la mateixa paret (Balsam de Tigre, Pas d'estrés, Pedra de Tartera...) 12 cintes exprés i reunions. TD pintat a peu de via. Aconsellable.