diumenge, 31 d’agost del 2008

REFUGI DEL COMAPEDROSA AMB LA FAMILIA

El Guillem ha fet sis mesos i, amb la seva mare, decidim de celebra-ho fent-li una visita a la Margaret a l'únic refugi guardat del Principat situat a una cota de 2.260 metres. Simbòlic, ja que som conscients que ell no se'n recordarà, ens ve de gust començar-li a inculcar la nostra passió per les muntanyes (que a l'Space ja hi anirà amb els seus amics). Marxem doncs el dimarts passat després de dinar. Sortim amb la seva tieta Olga i els seus cosins Pere i Ventura. Per ells també serà la primera nit en un refugi de muntanya.


Els homes de l'expedició en diferents moments de la pujada.

El refugi, com indica el seu nom, està al peu del pic més alt d'Andorra i en plé passatge del GRP i el GR11 que entra al principat per el veí Port de Baiau. Guardat a l'estiu, pot acollir un bon grapat de persones, crec que quasi 60. Al Guillem li va agradar molt i a part d'una breu manifestació durant la nit per la seva ració de teta corresponent no va posar cap pega ni durant la pujada, ni durant l'estada o baixada del refu. Cal dir que la Margaret ens va acollir molt bé i ens va instal·lar a nosaltres sols en un dels dos dormitoris dels que disposen per tal de no molestar a la resta dels muntanyencs presents aquella nit.

La mascota del refu. Bon sopar. Avituallament de gasoil.
Al costat del refugi hi trobem el bonic estany de les truites que, com el seu nom indica, s'hi poden trobar aquests peixets i més d'un s'hi guanya el sopar, previ pagament de la llicència pertinent. Si voleu contactar el refu ho podeu fer al numero +376327955. L'entorn, com per tot el Pirineu, és entranyable i,en aquest cas, ben conservat.
Després d'esmorzar. Amb els cosins i la tieta. Anem a passeig.
Pel matí, després d'un bon esmorzar, tot passejant amb el Pere i el Ventura ens creuem amb 7 isards preciosos (8 segons el Pere). I la càmara al refugi....

divendres, 29 d’agost del 2008

NYAPUSGUAPUS VERSIÓ BICI


Li robo aquesta foto al company David, de les moltes i molt guapes que penja sovint aquesta és de les que m´han posat la pell de gallina. Surto a rodar una mica. Salut

dijous, 14 d’agost del 2008

LA PISTACHO ASESINO A COMALESTORRES

No serà el post del que em sentiré més orgullós, però tot conta. Vaja arrossegada per les parets d'aigüestortes el passat cap de setmana. Sort que en Latox sempre està a punt per solventar situacions de decadència parental. I és que en tres mesos he sortit a escalar dos cops. Aquest i el del post anterior. Però en fi, va valdre la pena. La via és preciosa i amb una roca d'una qualitat brutal.

Vistes des de la pujada. "Expedición al filo". El salvador.
Excepte potser la primera part de la quarta tirada que, com ja havia llegit en el foro de la FECC, té un parell de microones a punt de donar un disgust a algú. Impressionant, també, la quantitat de gent que van decidir escalar la mateixa via el mateix dia. No exageraré si dic que 10 cordades van fer la via.
Agafa tiquet. Tercera tirada. Cortesia d'en Luichy.
Més alguna que, vista l'acumulació de yonquis de la pedra, van decidir canviar d'itinerari o simplement deixar-ho per una altre cop. L'aproximació molt agradable. Això sí, res d'una hora com he llegit per aquí o per allà. Hora i mitja. A menys que es pugi a "cara-perro" rotllo entreno. El quadre preciós. Aigüestortes a la màxima expressió. Agulles i pics, crestes, pics i agulles. De tots colors i totes les mides. Un bon joc d'amics i tascons i dotze cintes.


Panoràmiques des de la via.

Vam passar el dia acompanyats de la tricordada Murciana. Companys del company, passaven una setmana pel nord d'Espanya, escalant entre altres llocs, Riglos (toma caló) Benasque, Cavallers o Montserrat.

En fi, que hi hauré de tornar per passar comptes. Us adjunto una foto del culpable, pobre, de la meva inactivitat estival. S'ho mereix.