dijous, 27 de novembre del 2008

EL DIEDRE BLANQUETA A LA PALA ALTA

Ahir, després de la Festa, vam voler aprofitar el dia i vam repetir aquesta clàssica de la zona i al mateix temps embutxacar-nos una de les cent del Soldevila. La via (140 metres V+, Ae/V) , tot i fàcil, te uns passos molt bonics i estètics al dos últims llargs de verdader diedre. La panoràmica és digna de la via i en tot cas, és perfecta per començar a escalar.
L1. L2.
De les que t'engantxen a l'esport. Fins i tot, apta per dos equipadors de ferrata que s'inventen feines i que no tenen tant temps per entrenar-se. Via facileta i ràpida, nosaltres vam posar dos hores cotxe-cotxe. Un joc mitjanet d'amics, deu o dotze cintes i reunions. Roca molt bona en tota la via, en algun punt una mica pulida. Molt recomanable.
Última erre.

LA FESTA DEL PACA A LA PARET DE L'EXTREM

Un any i deu dies després d'escalar la Pensionistes, amb en Latox tornem a aquest sector del MontRoig que s'està mostrant definitivament excel·lent per els dies freds d'hivern. A les set del matí, a la Seu d'Urgell, el termòmetre marcava -7º C, i tot i les crues i "fredotes" temperatures anunciades per en "Molt bona niiiiiit", no passem fred. Ben abrigats, això sí.

Des de l'aproximació. Primer llarg. Tercer llarg.

Escalem aquesta via ( 160 metres, 6b+/Ae, 6a obl.) que té molta semblança amb la seva veïna. La Pensionistes. Potser un pèl més trencada la fissura del primer llarg.
Semblaria ser que ha desaparegut algun pont de roca i fins i tot algun pitó posats durant l'obertura de la via. Sobretot al segon llarg. Així que NYAPUSGUAPUS al sortir de la primera erre. 6a expo. La resta de la via és d'anar fent. El primer llarg, de fissura-xemeneia, una mica trencat dins la ximeneia. Bon ambient al tercer llarg. Molts voltors.
Primer llarg. Ambient al tercer llarg.

Nosaltres portàvem quatre claus variats però no els vam fer servir. No vam posar tampoc, cap dels tascons que dúiem, i del joc d'amics complet, tampoc vam fer servir ni el 3 ni el 4. 18 o 20 cintes exprés, bagues sabineres (sobretot per l'interior de la fissura-xemeneia). Bona via. Aconsellable. Fàcil de combinar amb alguna altra de la mateixa paret o de la veïna Pala Alta.

Des del cim. La ressenya.

La vista des del cim, és brutal. Àger, Cap del Ras, Font freda, El Doll, Bagasses, Peladet, Pirineu...
Us adjunto una foto de la ressenya original que trobem al bar de Sant Llorenç, on per cert, com no, hi fan un bikini calent amb llesca de PA DE PAGÈS que hi canten els àngels. Una barreja de pa amb tomata, mantega, formatge fos i pernil, que reanimen l'esperit de qualsevol escalador o escaladora esgotat d'agafar tot tipus de cantells, regletes, bidits i romos.

Tornant a la ressenya, sembla ser que hi ha gent que encara no coneixen els llibres de piades i es permeten l'alegria d'escriure apreciacions personals sobre les ressenyes originals. Llàstima.

dimecres, 19 de novembre del 2008

ESPERÓ BADALONA AL CAP DEL RAS

Sortim d'Andorra a les 6 del matí amb la intenció d'escalar la Reina Puig a les Bagasses, però un boira espesa, freda i humida ens fa canviar d'opinió. Enfilem cap a Àger sempre dins la mateixa boira, espesa, freda i humida. A Àger parem al bar a copiar la ressenya. 260m 6b (V obl). Moltes cintes, reunions i pedals.
Diferents panoràmiques del dia.
I aquí, voldria fer un incís culinari d'altes prestacions. Ja n'havia parlat anteriorment en el post de la Redrum: ESPECTACULAR l'entrepà de TONYINA+ANXOVES+OLIVES amb pa calent que serveixen en aquest bar que trobem al costat de la carretera principal (crec que n'hi ha un altre a l'interior del poble, però el desconec). Simplement espectacular.
El company durant diferents moments del dia.
Continuem. Fins que no som pràcticament a l'alçada de la cruïlla de Montrebei no veiem el cel. Un cel que , poc a poc, es va tapant. Passem el dia en un entrepà de núvols força curiós. La temperatura queda baixa i els dits ho noten sobretot, en el meu cas, el del sexe de la mà dreta. La via es molt guapa, un pèl massa equipada potser, però també va bé a vegades escalar vies que tinguin força xapes. Sobretot quan la inactivitat és la protagonista de l'any. La part que més em fa suar és el p..o sostre del quart llarg. Principalment perquè els pedals s'han quedat al cotxe i amb una baga sabinera no és el mateix. Al final em penjo d'un alien dels que intento portar sempre en vies desconegudes "porsiaca" que, col·loco sortint del sostre i apa.
El nostre Pirineu. La ressenya a onaclimb.com.
La via, en general, és bona tot i algun tram trencat. Una clàssica de la zona. L'altra versió dels fets, ben aviat aquí.

dissabte, 15 de novembre del 2008

CANGURO


La Gemma se n'ha anat a fer una rando i jo m'he quedat a guardar aquesta preciositat que s'ho mereix tot. De moment.
Crec que se n'han anat cap a l'Estanyó o El Forn, no n'estic segur. Ja ho diran. Necessito anar a escalar aviat. Us penjo aquesta foto del 26 d'Octubre que va fer-li la seva mare i que m'agrada molt.
Últim cap de setmana abans de començar la temporada. Tenim molta neu i en molt bones condicions.

dilluns, 10 de novembre del 2008

ALEX MARRUGAT (Bis)

Avui, aquest personatge que veieu a la foto, un molt bon amic meu, ha tingut un fill. I ara em direu, i que? Doncs que ja és el quart. Quatre. Tots nens. Roger, Jan, Lluc i ara Alex. Al·lucinant. Des d'aquí un post d'homenatge i màxima admiració per aquest valent del segle XXI. Més por que escalar A5.

Broma a part, felicitats i bona sort. I fes-te un nus ja!

Aprofito per fer una RECTIFICACIÓ. En el meu últim post deia que el que volgués gaudir esquiant hauria d'anar a pistes ja que la neu que jo havia trobat era molt transformada i difícil d'esquiar. Doncs, no. Avui, seguint els consells de la Gemma, he pujat a l'Alt de La Capa (2572 metres), a Arinsal. Ella, hi va anar ahir i abans d'ahir amb la seva sòcia de muntanya. Doncs, com deia, la pala de La Capa m'ha deixat en un petit núvol. Orientació Nord Nord-Oest i amb una neu que encara no ha vist el sol. Disfrutada de les èpiques. Fins al punt que quant he arribat a la pista m'he tornat a posar les pells i he repetit. Així que ja ho sabeu. Sinó és aquí, busqueu-vos una cara Nord ben alta i aprofiteu ara que ni ha.

divendres, 7 de novembre del 2008

EL PORT DE SIGUER



Pronunciant la R i amb la È oberta.

És al·lucinant. 7 de Novembre i aquí ho veieu companys i companyes: PAQUET ON. Amb el Titanel, avui ens em enfilat fins aquest collet tant típic de la Vall d'Ordino. Que, fer això amb el Titanel, és com anar a fer la Bàlsam de Tigre amb el Cris Sharma però, aquesta setmana li tocava fer repòs i per això no li ha importat venir amb mi. Pujada bona, amb força neu i calçant els esquis a deu minuts del cotxe. Obrim traça tot el camí i el paisatge que en envolta, com podeu veure a les fotos, és digne d'un Febrer d'Alaska. Que ens esta passant? Serà l'efecte Obama?


Baixada per oblidar, perquè enganyar-nos? Neu crosta mig transformada i difícil encadenar 2 salts seguits. Viratges impossibles. Si el que voleu és gaudir esquiant, cosa més que comprensible, millor anar a pistes de moment.

Així que donem la temporada oficial per inaugurada i tant de bo continuï per aquest camí durant molts anys. De fet ja em pujat un parell de cops a pista però això d'avui ja s'assembla més al nostre concepte d'esquí de muntanya.




L'estany blau esta flipant. Encara no s'ha gelat i ja te un metre de neu al seu voltant! Que algú li ho expliqui.

dimarts, 16 de setembre del 2008

MONTSERRAT CLOTET A PARET DE CATALUNYA


Foto: onaclimb.com

Montrebei. Dia llarg. Boca seca.
Recuperem les bones sensacions. Aquest estiu ha sigut un estiu de poca roca i molta bici per motius parentals. Així que, res millor que una bona pedalada per retrobar-se amb la roca. Amb en Latox ens apuntem la 9a repetició (segons llibreta de piades a R5) d'aquesta més que guapa via que li va dedicar en Jaume Clotet "Paca" a la seva filla. Si la via es trobés a Vilanova de Meià (per dir algun lloc), seria un viote. A Montrebei és una via guapa.

Som-hi. Primer mig llarg. Segon llarg.
300 metres de bona roca on superarem uns desploms aeris en tres llargs, entretinguts, de Ae i on els pedals trauran "xispes" i els nostres braços també. És un Ae bastant tècnic i amb alguns passos llargs de collons. Aquest home no regala res. Els altres llargs, lliure de dificultat màxima 6b (obligat V+/6a) bastant equipats amb espits, burils i claus. Un bon joc d'amics, uns pedals i 20 cintes. És una llàstima que una via guapa com aquesta no estigui més repetida, així al menys les fissures no tindrien tanta vegetació.

Segon llarg. La penjadíssima R2.
A nosaltres ens costa casi 8 hores superar-la tota i arribem al cotxe, costat Pont de Montanyana, de nit. Cal dir que comencem tard. A les 10.30 el primer llarg. I que tots dos hem escalat poc, però poc, aquest estiu. La baixada, que us he de dir. És Montrebei. Campi qui pugui. "Jabalí, jabalí".
La ressenya del Luichy, com totes les seves ressenyes, és boníssima. Nomes afegir que a la meitat del primer llarg que ell marca de 60 metres, hi ha una reunió intermitja que ens permet fer-lo en dos llargs de trenta. Nosaltres ho vam fer així.

R3. Tercer llarg.
A R3, entre altres coses, hi trobem un niu de voltors buit. I ara em podria posar a discutir sobre el nou decret que ens vol prohibir d'escalar en aquesta zona i altres, però no ho faré. Només diré que ARA aquí no hi viu cap ocell i que no seria lògic que ens ho prohibissin en aquesta època. Putos funcionaris encorbatats i avorrits!

Pot de piades a R5. Sisè llarg. La ressenya a onaclimb.com

Resumint, una via Montrebeiana més que recomanable no massa llarga ni massa dura però que no s'ha de subestimar.

diumenge, 31 d’agost del 2008

REFUGI DEL COMAPEDROSA AMB LA FAMILIA

El Guillem ha fet sis mesos i, amb la seva mare, decidim de celebra-ho fent-li una visita a la Margaret a l'únic refugi guardat del Principat situat a una cota de 2.260 metres. Simbòlic, ja que som conscients que ell no se'n recordarà, ens ve de gust començar-li a inculcar la nostra passió per les muntanyes (que a l'Space ja hi anirà amb els seus amics). Marxem doncs el dimarts passat després de dinar. Sortim amb la seva tieta Olga i els seus cosins Pere i Ventura. Per ells també serà la primera nit en un refugi de muntanya.


Els homes de l'expedició en diferents moments de la pujada.

El refugi, com indica el seu nom, està al peu del pic més alt d'Andorra i en plé passatge del GRP i el GR11 que entra al principat per el veí Port de Baiau. Guardat a l'estiu, pot acollir un bon grapat de persones, crec que quasi 60. Al Guillem li va agradar molt i a part d'una breu manifestació durant la nit per la seva ració de teta corresponent no va posar cap pega ni durant la pujada, ni durant l'estada o baixada del refu. Cal dir que la Margaret ens va acollir molt bé i ens va instal·lar a nosaltres sols en un dels dos dormitoris dels que disposen per tal de no molestar a la resta dels muntanyencs presents aquella nit.

La mascota del refu. Bon sopar. Avituallament de gasoil.
Al costat del refugi hi trobem el bonic estany de les truites que, com el seu nom indica, s'hi poden trobar aquests peixets i més d'un s'hi guanya el sopar, previ pagament de la llicència pertinent. Si voleu contactar el refu ho podeu fer al numero +376327955. L'entorn, com per tot el Pirineu, és entranyable i,en aquest cas, ben conservat.
Després d'esmorzar. Amb els cosins i la tieta. Anem a passeig.
Pel matí, després d'un bon esmorzar, tot passejant amb el Pere i el Ventura ens creuem amb 7 isards preciosos (8 segons el Pere). I la càmara al refugi....