CAFÉ, COPA I PURO A NARIEDA SUD

Dimecres passat amb el Jordi O. repetim la via que va obrir el Marcel Millet el Gener passat i que ja ha vist passar varies cordades segons testimonia el pot de piades que trobem a una de les últimes reunions. Nosaltres, en aquest pot, hi decidim deixar una copia de la ressenya feta pel Xavi G. i que ens ha guiat per aquesta passejada vertical. Via nova i això vol dir que encara està un pel bruta. Com a totes les vies d'aquesta zona, ens hi trobem un calcari de bona qualitat un pèl ajagut i amb força repises de terra. De totes maneres, representa un agradable exercici d'una jornada completa. Una horeta d'aproximació, tres i mitja de via i una i mitja de baixada. Llàstima de la merda de canal que tenim que fer a la baixada. Però, és lo que hi ha. Aquí i a moltes parets.

L1. Esperó de les Orenetes i St Honorat des de R3. L7

Per aixó, alguns prefereixen fer només esportiva. I a vegades, ho entenc.

Aquest cop, sota un cel amenaçador la primera part de la via. No paro de reproduir dins el meu cap el Molina dient, la nit abans, que no plouria. I al final no plou. Total, més de 400 metres d'escalada molt fàcil i agradable amb la major quantitat de PONTS DE ROCA que mai he trobat en una sola via. De totes les mides i colors, 400 metres que em deixen força baldat al cap del dia. Nosaltres vam fer servir els ALIENS 2 o tres cops.

L12. Coll de Nargó.

Per cert, ahir vam tornar al SECTOR XAPAT amb el Xavi P. Vam escalar l'última via del Biga: SI TENS POR, QUEDAT A CASA 6a+/6b i vam provar noves vies per seguir equipant. Quedarà guapo el sector. De fet, ja n'està quedant.

PIC DE COMAPEDROSA PEL FORAT DELS MALHIVERNS

El Coma Pedrosa, partit per la Canal del Canut amb els Malhiverns a la seva dreta, unes hores més tard des del Coll d'Ordino.

I jo que pensava que ja tenia els esquís penjats fins la temporada que ve. L'opció d'anar a despedir l'hivern al cim d'Andorra (2942 metres) em tempta i despenjo les fustes per gaudir d'una última sortida. Arranquem abans de les set del matí. Som 6. El Dot, el Serge, el Xoque, el Julià, el Jordi i jo. Bon grup. La nit ha sigut molt calenta, segurament la més calenta del que va d'any.

Molta calor de bon matí. La Canal del Canut. En plé esforç pel forat dels Malhiverns.

Estem lluny dels zero graus, segur. Caminem amb els esquís a l'esquena fins el refugi del Plà de L'Estany passant per sota la Canal del Canut que no té tant bona pinta com altres anys. Tallada pels residus de les allaus de les últimes nevades húmides, la Canal del Canut ens ofereix mil metres de desnivell vertical en una pendent força mantinguda, totalment aconsellable per aquells que us agrada l'esquí divertit. Aquest cop no és el nostre objectiu i passem de llarg.

Enfilant la collada dels Malhiverns. Vista des de la collada direcció Aigüestortes.

Les primeres neus que toquem estan molt podrides i sembla que les ganivetes, que posem només començar, ajudaran poc. El Dot ens marca un ritme despert des d'un principi i, a poc a poc, anem guanyant metres i comprovant que la qualitat de la neu va millorant molt lentament. Pugem per cara nord i estem per sobre els 2500 metres i això ajuda. No vull ni saber com estarà la neu a les cares sud. A sobre el cel està tapat per un còctel d'Altocirus i Altocúmuls i això fa que el ISO Oº s'enfili com un coet. Tot patint, alguns més que altres, arribem al Collet dels Malhiverns. Reagrupació. Deixem els esquís i les motxilles i, a peu, pugem els dos o tres cents metres que en separen del cim.

Fotos de rigor, alegria i trempera. Baixem al collet i esmorzar cinc estrelles. El millor moment del dia. Anècdotes, mil batalles, acudits i cap a casa. Al final, la baixada pel mateix camí, resulta més agradable del que ens pensavem i podem encadenar bones curves. Res de l'altre món, però de molt pitjors n'hem esquiat tots.

Poc abans d'arribar al cotxe s'ens creua, tot vacilant-nos, una llebre de mides importants. Malauradament, l'Andorra menys coneguda. Content d'haver-hi anat, torno a penjar els esquís (crec).

DIRECTA DE L'AVATAR+VIA D'EN GUILLEM AL TOSAL DE LA FEIXA

Abans de començar a escriure, estava mirant el blog d'en Xavi Grané (d'on vam treure tota la informació del camí d'accés i de les vies) i havia escrit un post sobre la via EDER a la Cinglera dels Esplovins, una via que és de l'any 1979. I m'ha sortit una d'aquelles reflexions que em surten a vegades, i és que em dona la impressió que les vies que vam fer nosaltres, que deuen tenir un any de vida fa-no-fa, ja deuen tenir més repeticions que l'EDER i sinó, aviat les tindran. I això és gràcies al miracle de les expansions.

Yellow Submarine. Última tirada d'en Guillem.

Sobredosis de parabolts en aquesta ajaguda però bonica paret a pocs quilómetres de Coll de Nargó. En una horeta de caminada per un camí molt ben marcat, ens plantem a peu de via on una filera de xapes grogues, en conduiran en una agradable escalada al cim. Tant en l'una com en l'altra.

L1 d'en Guillem.

Nosaltres, amb el Titanel que és un bou, vam aprofitar el matí del nostre dia (1 de Maig) per escalar les dos i apuntar-nos més de 350 metres de passejada vertical en un grau mitjà de cinquè gens obligat. Bo per rodar i escalfar o mantenir la forma. Això sí, si sou al·lèrgics als parabolts, absteniu-se. La baixada, igual. Fàcil de trobar i fàcil de seguir fins a peu de via. IMPRESSIONANT CURRADA la dels obridors del sector. Tant preparant camins com equipant les vies. Enorme inversió d'esforços i capital. En qualsevol ordre.