El Coma Pedrosa, partit per la Canal del Canut amb els Malhiverns a la seva dreta, unes hores més tard des del Coll d'Ordino.I jo que pensava que ja tenia els esquís penjats fins la temporada que ve. L'opció d'anar a despedir l'hivern al cim d'Andorra (2942 metres) em tempta i despenjo les fustes per gaudir d'una última sortida. Arranquem abans de les set del matí. Som 6. El Dot, el Serge, el Xoque, el Julià, el Jordi i jo. Bon grup. La nit ha sigut molt calenta, segurament la més calenta del que va d'any.
Molta calor de bon matí. La Canal del Canut. En plé esforç pel forat dels Malhiverns.
Estem lluny dels zero graus, segur. Caminem amb els esquís a l'esquena fins el refugi del Plà de L'Estany passant per sota la Canal del Canut que no té tant bona pinta com altres anys. Tallada pels residus de les allaus de les últimes nevades húmides, la Canal del Canut ens ofereix mil metres de desnivell vertical en una pendent força mantinguda, totalment aconsellable per aquells que us agrada l'esquí divertit. Aquest cop no és el nostre objectiu i passem de llarg.
Enfilant la collada dels Malhiverns. Vista des de la collada direcció Aigüestortes.
Les primeres neus que toquem estan molt podrides i sembla que les ganivetes, que posem només començar, ajudaran poc. El Dot ens marca un ritme despert des d'un principi i, a poc a poc, anem guanyant metres i comprovant que la qualitat de la neu va millorant molt lentament. Pugem per cara nord i estem per sobre els 2500 metres i això ajuda. No vull ni saber com estarà la neu a les cares sud. A sobre el cel està tapat per un còctel d'Altocirus i Altocúmuls i això fa que el ISO Oº s'enfili com un coet. Tot patint, alguns més que altres, arribem al Collet dels Malhiverns. Reagrupació. Deixem els esquís i les motxilles i, a peu, pugem els dos o tres cents metres que en separen del cim.
Fotos de rigor, alegria i trempera. Baixem al collet i esmorzar cinc estrelles. El millor moment del dia. Anècdotes, mil batalles, acudits i cap a casa. Al final, la baixada pel mateix camí, resulta més agradable del que ens pensavem i podem encadenar bones curves. Res de l'altre món, però de molt pitjors n'hem esquiat tots.
Poc abans d'arribar al cotxe s'ens creua, tot vacilant-nos, una llebre de mides importants. Malauradament, l'Andorra menys coneguda. Content d'haver-hi anat, torno a penjar els esquís (crec).
5 comentaris:
Ostres no us esteu de res, ummm quin pernilet i maduixetes.
Mingo, company. Amb l'edat un es va tornant sibarita. Ja ho saps. I a més a més, el nivell de paladar era exigent en aquesta sortida.
bones Albert!
demà volíem enfilar a Andorra a fer alguna de les canals pendents (Hortell, Arcalís o Estanyó,.. Fangasses (cara E) possiblement ja no està bé).. que en penses de la neu, ha gelat aquesta nit? el cel ras o massa ennuvolat?
merci!
- i si tens un forat i finalment pugem ja ho saps! -
Edunz, molt molt fred no ha fet. I ja fa uns dies iguals. Demà el temps pinta bastant tapat. Jo no vindré, pero em guardo l'invitació per una altra ocasió. Quin és el Fangasses?
la meteo posa solet, ho provarem, però ja se que tenim pocs números.. clar que amb el finde que ve val la pena apurar..
la pala E del Fangasses la trobes de camí al Fontblanca, si mires el meu darrer post al Fontblanca la veuràs... ja pinta més sèria
estem en contacte i merci per la info!
Publica un comentari a l'entrada