Sant tornemi amb el Pianista que ens ho passem molt bé. Aquest cop, calcari d'una increïble qualitat, un pèl ajagut, ben equipat i amb passos d'adherencia d'aquells que et fan apretar el cul. Una aproximació agradable d'una horeta. Al final de la pista no n'heu d'agafar una altra que marxa cap a la dreta. Nosaltres sí ho hem fet i ens ha cobrat algún minut extra. Millor fins al final on hi ha un pàrquing rotllo rotonda i camí molt evident a la dreta.
Una pallissa els 5 ràpels de baixada. La via, tota molt guapa. V+, 6a mantingut durant sis llargs tots bons.
Peu de via. Segon llarg. Tercer llarg.
Peu de via. Segon llarg. Tercer llarg.
Quan tornavem, ens hem trobat el Senyor de la masia. En Jaume. Hem tingut una conversa molt agradable amb ell. Entre altres coses, diu: "Peró vosaltres nomès aneu a les vies fàcils. Heu d'anar a la paret del davant. Allà si que puja de veritat". El Jaume. Amb el que sí que hem coincidit és amb qué ara ja no plou com abans. I tampoc neva. Ell, ens sent tot el dia. "Allà on heu anat només hi ha dos vies. La que heu pujat i la que heu baixat". Ens veu i ens sent. Que sempre pot anar bé. Diu que li sap molt greu haver tingut que tancar el pas peró, abans deixava passar i com sempre, el comportament d'alguns...
A quin el més lleig. "Ojo" amb el bastó.
Peró, insisteixo, la pista i el camí d'aproximació es fan molt bé.
Ha fet un dia de pel·lícula i ens en hem tornat cap a la feina ben contents.Corda grossa de 60. 14 cintes i algún alien (blau..) per protegir al segon després del pas de 6b. Molt recomanable. L'informació d'accés i la ressenya l'hem agafat (un cop més) del blog del X. Grané. Feina ben feta.
8 comentaris:
Que fantàstic aquest racó de l'Alt Urgell.
Què tal és la via?. Al desembre quan vam anar a la via del dioni, es veia una paret molt compacta. Pels comentaris, m'imagino que és aquella adherència que no et dona gens de vidilla, tipus postres?.
Albert, no pareu, imagino que l'anticicló és el culpable.
Coordialment
Mingo, tu tampoc no pares i aixó sempre és una bona senyal. La via és molt bona. Una mica més dreta que la Postres. És una sortida molt agradable que és pot complimentar perfectament amb els dos primers llargs de la Dioni. Adherent, adherent. MOLT bona roca.
Com també dius tu, el cul ben apretat.
ALBERT ETS UN PUTO PELMASSSOOOO!!!
eLS TEUS AMICS DEL BAR SANTA ANNA.
Bona la via he? jo la vaig fer fa poc i lo que és la via em va agradar ara la baixada coincideixo amb vosaltres que és un toston.Pel que vaig veure, la Dioni deu ser millor fer els dos primers llargs i deixar-ho correr, no?
Jo penso que si, és un bon complement als sis llargs de l'Alfons Baró. Nosaltres no ho vam fer per falta de temps, peró, els dos primers llargs de la Dioni feien bona pinta. Un altre dia....
Salut.
Bon racó de món! Potser hauré de canviar les topos i posar de dur àliens, veig que es fan servir bastant, sobretot després del 6b que el de segon té un bon pèndul. Si no veu fer la Dioni però vau passar una estona parlant amb els avis del mas també és d'agrair, sempre tenen històries curioses aquella gent.
Records!
eei !!
jo també vaig estar-hi fa poc!i varem disfruta molt!
Molt xula la via,Felicitats!!
També he fet la Dioni i no et pensis es millor del que sembla, l'unic llarg una mica xungo és el tercer pero el 4 i 5 tampoc estan mal! ;-)
ahh!! i bon recull de vies que tens al blog!!
Avant!
Hola Xavi i Lux. Coincidim que tenim racons preciosos per aquí l'Alt Urgell. Algun dia aniré a fer la Dioni que segur et deixa un bon gust. I tant. Tanta feina i tant poc temps per fer-la. Que hi farem. Salut i a tibar-li.
Publica un comentari a l'entrada