Tinc un bon company que ahir al vespre em va trucar per demanar informació sobre aquesta espectacular via que tenim a poques hores de cotxe del principat i com que ja feia uns dies que jo la considerava candidata a un post d'aquests que et fan suar les mans, m'he decidit a fer-lo ja, i així li podré, al mateix temps, passar la informació que em demanava.
Aquesta "petita" via de 550 m, 6c (V obl.) la vam escalar el Juny del 2004 amb un dels pioners del vuitè grau a Andorra, en Jordi Estevan. Que sempre dona confiança, més que tot. Montrebei és famós, no només per aquest caràcter de compromís que tenen la major part de les seves vies, sinó també per l'amplitud de les seves aproximacions i baixades. Aquí, a la paret d'Aragó, aquestes agafen la seva màxima expressió.
Aquesta "petita" via de 550 m, 6c (V obl.) la vam escalar el Juny del 2004 amb un dels pioners del vuitè grau a Andorra, en Jordi Estevan. Que sempre dona confiança, més que tot. Montrebei és famós, no només per aquest caràcter de compromís que tenen la major part de les seves vies, sinó també per l'amplitud de les seves aproximacions i baixades. Aquí, a la paret d'Aragó, aquestes agafen la seva màxima expressió.
Per exemple, un cop acabada la via, tens pràcticament dos hores de caminada per tornar fins el vehicle. Una de les dos hores, en pujada continua per un camí d'aquells també dignes de senglars. Ah! i a Monrebei, les fites ningú sap el que són.
Així que, ja t'espavilaràs...L'aproximació va, la primera part, per una petita pujada i desprès un barranc bastant evident amb una bona mitja horeta llarga de baixada (una mica tècnica). Entrem en un bosquet de senglars, rotllo "marica l'últim" fins al peu de via on, si no recordo malament, hi ha una fletxa una mica difícil de trobar. Crec que també es veu algun "bageto" o un clau o algo així. Però no n'estic segur. Una opció molt bona, sempre i quan les aigües del Noguera Ribagorçana estiguin baixes (depèn del caudal de la presa que trobem riu abaix), és la de baixar fins a tocar l'aigua i anar a peu de via vorejant el riu. En aquest cas, no presenta cap dificultat aparent. Nosaltres vam estar dos hores per arribar al peu de via. Val a dir que durant l'aproximació, el subnormal d'un servidor, va perdre una de les dos ampolles de litre i mig que portàvem i això ens va comportar una pèrdua d'uns 20 minuts. I a sobre no la vam trobar; així que va tocar dosificar-se al sol de Juny del Montsec.
La via ens va cobrar vuit hores d'escalada molt, però que molt, agradables. Plaques i diedres (sobretot dos llargs de 30 metres cada un en diedre que, empalmats van resultar 60 metres d'orgasme calcari). Molt bona roca i bon ambient. Una d'aquelles vies que et deixen un gust especial. Reequipada amb bon estil, demana els seu joc complet d'amics i tascons, bagues llargues i un bon joc d'express (mínim 15). Claus no hem vam dur. Trobareu una bona ressenya a onaclimb.com. Nosaltres vam baixar des d'Andorra per Balaguer i Alfarràs. El llibre d'en Luis Alfonso Montsec Oeste, també porta una bona ressenya així com una bona explicació de les aproximacions i baixades
Una jornada completa de dotze hores (cotxe-cotxe). Ambient inigualable. Cuadro excepcional. Molt Recomanable.
Així que, ja t'espavilaràs...L'aproximació va, la primera part, per una petita pujada i desprès un barranc bastant evident amb una bona mitja horeta llarga de baixada (una mica tècnica). Entrem en un bosquet de senglars, rotllo "marica l'últim" fins al peu de via on, si no recordo malament, hi ha una fletxa una mica difícil de trobar. Crec que també es veu algun "bageto" o un clau o algo així. Però no n'estic segur. Una opció molt bona, sempre i quan les aigües del Noguera Ribagorçana estiguin baixes (depèn del caudal de la presa que trobem riu abaix), és la de baixar fins a tocar l'aigua i anar a peu de via vorejant el riu. En aquest cas, no presenta cap dificultat aparent. Nosaltres vam estar dos hores per arribar al peu de via. Val a dir que durant l'aproximació, el subnormal d'un servidor, va perdre una de les dos ampolles de litre i mig que portàvem i això ens va comportar una pèrdua d'uns 20 minuts. I a sobre no la vam trobar; així que va tocar dosificar-se al sol de Juny del Montsec.
La via ens va cobrar vuit hores d'escalada molt, però que molt, agradables. Plaques i diedres (sobretot dos llargs de 30 metres cada un en diedre que, empalmats van resultar 60 metres d'orgasme calcari). Molt bona roca i bon ambient. Una d'aquelles vies que et deixen un gust especial. Reequipada amb bon estil, demana els seu joc complet d'amics i tascons, bagues llargues i un bon joc d'express (mínim 15). Claus no hem vam dur. Trobareu una bona ressenya a onaclimb.com. Nosaltres vam baixar des d'Andorra per Balaguer i Alfarràs. El llibre d'en Luis Alfonso Montsec Oeste, també porta una bona ressenya així com una bona explicació de les aproximacions i baixades
Una jornada completa de dotze hores (cotxe-cotxe). Ambient inigualable. Cuadro excepcional. Molt Recomanable.
4 comentaris:
Pajaru molte tankius...Haviam que tal. De veure les fotos, les papallones de la panxa s'activen....
Ei que tal el vuelu d'ahir??tot se sap
Vingali merci i MOLTES FELICITATS PER LA TEVA RECUPERACIÓ
Ei bones! Aquestes fotos són de la CADE? Jo ahir precisament la vaig fer i algunes no em quadren gaire.
A reveure
Marsi (buril.blogspot.com)
Hola albert, si aquestes fotos son de la cade a la paret d'aragó de monrebei. La primera es tota la paret amb si (evident) i le recuèrada de la pagina onaclimb.com. Les altres , que no etan en ordre, son de la via. Per exemple, la última es la reunió despres dels dos llargs de diedre que hi ha al principi de la part alta. Just a sobre surto jo penjat d'una erre abans d'arribar a la feixa que hi ha abnas de l'últim llarg. No estaras parlant d'una alttra cade? Que n'hi ha varies.
salut
nono parlo de la cade de Montrebei de la paret d'arago!
Suposo que son les perspectives...
Salut
Publica un comentari a l'entrada