AQUEST DIJOUS, ELS GERMANS POU A L'AUDITORI NACIONAL D'ANDORRA A ORDINO.

Aquest dijous dia 17, els germans Pou, ens presenten la seva nova pel·lícula autobi
ogràfica del seu extens recorregut en el món vertical. No us ho perdeu. Més informació aquí.

EL GERMANS POU A ORDINO

La penya dels Esports Carving a Andorra, s'han marcat un detall d'aquells que agraden i ens porten als germans Pou. La projecció de la películ·la tindrà lloc el dia 17 de Novembre a l'auditori nacional d'Andorra situat al poble d'Ordino, a les 10 del vespre. Una películ·la resum sobre la trajectoria dels germans de Vitoria fins a data d'avui. Inclouran imatges sobre el seu periple pel món en el projecte 7 parets 7 continents, l'obertura de la estratosfèrica via Orbayu al Naranjo de Bulnes i la repetició de les vies més dures d'Europa en el marc del projecte "The hardest of the Alps", entre altres coses. Entrada lliure!!!!!!!!!!! No us ho perdeu!!!!!!!!!!!!

CAMINO DE CARACOLES A LA PARET D'ARAGÓ

Sóm una pasada. A la que sentim "via fàcil", en tornem bojos. Aquest cop n'escalem una de nova a Montrebei. Paret d'Aragó. Està bé perqué li dius als companys d'escalada: "ahir vaig escalar una via a la paret d'Aragó" i flipen. Ouauuuuu!!! Quina bèstia. Rés! Una via prou bona i curteta per passar un matí o tarda, abans o després de la pluja.

És al·lucinant perqué avui en dia pots sortir d'Andorra a les set del matí, escalar una via a la Paret dAragó i tornar a casa a les set de la tarda. Han fet una pista que va de Viacamp al refugi de Montfalcó que fa por, deu ser "per poder protegir les Aus". Pobres Aus. M'han dit que hi ha ARAMON al darrera. Si és veritat: quina por!!!

En fí, una via prou divertida i ràpida en un entorn magnífic. Val la pena. No portavem càmara per poder inmortalitzar el moment, però si en voleu veure, ho podreu fer aquí. Au, bones escalades.

VIA DEL GRAN SOSTRE A LA SERRA DE ST JOAN

Amb en Latox repetim aquesta divertida via patrimoni de dos dels grans obridors de la zona. Una via que tot i ser venuda com "equipada" caldrà aplicar-se en l'autoprotecció en els llargs "fàcils". Un tercer llarg boníssim i un quart de panoràmic ens faran xalar dins del món de l'artificial equipat. El protagonista del dia, un sostre en lleugera pujada d'uns 20 metres de llarg que posarà a prova la nostra tècnica amb els pedals. Excel·lent en el cas del meu company i precària en el meu.

Hem deixat el tercer llarg amb totes les plaquetes recuperables posades, així no caldrà que en dugueu. Si algú es veu en l'irressistible necessitat de conseguir-ne alguna que ens contacti i ja li farem arribar, però si deixeu les que hi hem possat al seu lloc, les cordades que segueixin us ho agrairan. Tardem 8 hores en tornar al cotxe i en el meu cas amb els braços petats de tant tirar de les cintes, ja n'aprendem...En tot cas, una via que no deixarà indiferents als repetidors. Un bon joc complet d'amics , estreps i 20 cintes.

VIA NURIA A LES MOLES DE SANT HONORAT

Ja des de ben petit, quan un servidor viatjava en familia i passava per aquella corba tan marcada abans de passar pel tunel de la presa d'Oliana, no podia evitar d'admirar les muralles negres que es veien al fons de la vall. Després, amb el temps, la mala fama de la qualitat de la seva roca i el desconeixem de les vies que s'hi havien obert, feien que aquestes parets no formessin part dels meus projectes. Tot i haver escalat algun itinerari a la cara sud del massís, no va ser fins que el Latox em va propossar aquesta estètica línea dilluns passat, que vaig poder descobrir aquest bonic racó de l'Alt Urgell.

La via, de l'any 1988, recorre l'esperó més marcat de la foto principal. Amb una dificultat obligatoria de V+/A0, sis llargs divertits, sobretot els dos primers i l'últim i 200 i pocs metres d'escalada en un marc encara força verge. Per a mí, la dificultat més gran, trobar els spits rovellats en mig d'aquella mar de roca grisa. A vegades en veies un, baixaves el cap i quan el tornaves a aixecar ja no el veies. Com diu el company, és una via que amb les cintes posades es tardaría la meitad de temps que buscant spits amunt i avall. Però finalment la mitja del dia és bona, un lloc que val la pena visitar, una roca no tan dolenta com es diu i un final de traca molt curiós amb un altiplà del tot inesperat al cap de les parets. Teniu tota l'info necessària d'aproximació i baixada molt ben detallada com sempre al blog d'en Xavi Grané.

ESTANYONS DE BANYELL

Costa trobar moments per esplaiar-se i desofegar-se, i per piular-los més tard. La família i l'aportació social diària fan que els dies passin com els cotxes. Avui hem disfrutat baixant per aquesta raconada del cercle de Banyell, a la qual hi hem accedit des del sempre pelegrinat Port de Siguer, desprès de seguir la divertida cresta que el separa del seu homòleg de Banyell. Es una molt bona opció per una matinal ràpida i distreta amb baixada sostinguda fins al Cercle de Banyell. Poca gent per aquests llocs.

Les condicions són força bones però al pas que anem s'haurà de tornar a caminar a les parts baixes.

Sempre presents.

AL KURT ALBERT

MIDI D'OSSAU: ESPERO NORD INTEGRAL A LA PUNTA DE FRANÇA DEL GRAN PIC.

L'endemà de les crestes, aprofitem la tirada anticiclónica i pugem al refugi de Pombie amb l'intenció d'escalar el dia següent la seva cara nord per aquesta gran clàssica. La número 80 del llibre del Patrice de Bellefon, les 100 millors del Pirineu. 700 metres de TD amb uns 50-60 claus en tota la via. El dia debuta pocs minuts passades les sis del matí i estarem, aquest cop, quinze hores a tornar al refu. En dos horetes fem el tomb al pic per plantar-nos a peu de via. Portem un joc complet d'amic fins al tres, 12 cintes i errres.

Com sempre en aquestes vies clàssiques, se'ns desperta l'admiració pels obridors. L'any 1938 en Mailly i en Ollivier escalaven la part superior. 1938! L'any 1960 Gardien i Sarthou, l'inferior. L'any seguënt, en Bellefon i Laffranque n'escalaven la primera integral tal i com s'escala ara. És cara nord i tot i que fà relativament poc vent, el fred es fa notar. Tèrmica gruixuda, gore-tex i pluma. Els llargs de cinqué piquen força, l'ambient del lloc i les poques assegurançes que trobem, obliguen a mantindre la concentració i la tensió al 100%.

En general la roca és bona, però en algún tram no. Sobretot en un dels llargs més complicats, el primer del segon tram al peu del bastió final. El famós diedre Olliver de la part final, cotat de V+, fa suar. Adjunto l'única ressenya que he sabut trobar. És de l'Albert Castellet, escalada i ressenyada en hivern, que també "manda cojones", i és molt fidel a la realitat d'estiu. Al refu, vam copiar l'explicació de la via en un llibre francés, petit, que ara no recordo el nom i que també s'ajustava força a la realitat.

Via molt recomanable, en un marc molt salvatge i alpí. Caldrà orientar-se molt bé i mantenir la sang freda en algún tram.

PIC DEL BALAÏTOUS. INTEGRAL ARESTA DEL DIABLO+ARESTA COSTERILLOU

Finalment l'opció guanyadora és la del port del Portalet. Comencem pel costat espanyol i desprès de cinc hores de carretera, pugem al refugi de Respomuso, situat a 2200 metres d'alçada. El punt de partida: l'embassament de La Sarra, via Sallent de Gallego. L'entorn del refugi i llac de Respomuso és molt salvatge, amb una vista molt reduïda cap a la cresta que escalarem l'endemà. Sortim del refugi pocs minuts després de les sis del matí, amb els frontals al cap i no hi tornarem fins a quarts d'onze de la nit. La nit abans, el guarda del refugi ens comenta que no cal escalar el Pico Cristales. Que te una aresta molt curta i de mala roca i que allarga el camí de dos hores en un itinerari de "poc interès". Que hem de començar directament al Collado del Canino. Evidentment nosaltres, de nit, la liem i escalem el Cristales penalitzant les dos hores sense interès que ens deien la nit abans. Coses del directe.

Un cop al Canino, els llargs, els ràpels, els "ensambles" i les tirades de quart sup i petit cinqué es succeeixen en un marc impressionant digne del Pirineu més salvatge que podem trobar. Les hores van caient com a mosques i quan comencem l'Aresta del Costerillou són les tres de la tarda. La segona aresta és fa un pèl més llarga i la fatiga present, lo qual ens confon en algun tram .

Tot i això, gràcies també a un cel blau immacul·lat i un mar de núvols anticiclònic perpetu, gaudim de valent i quan ens plantem al pic del Balaïtous (3144 metres) són les vuit de la nit. La baixada, amb algun ràpel inclòs, en costa més de dos hores, però quan arribem al refugi la satisfacció i la fatiga ens desborden. Activitat molt, però que molt aconsellable. Passarem amb una corda de 50m, un mig joc d'amics entre aliens i camalots fins al 2, sis o vuit cintes express i moltes bagues llargues.

TAPAS SANS DALLES A LA DENT D'ORLU

Toca recuperar el temps perdut.

Estem a mitjans d'agost, s'ens acosten uns dies de vacances i ens hem de trobar per decidir cap on anem. Per aixó, acordem una agradable passejada cap aquest racó verd i bonic del nostre pirineu d'Ariega i ens enfilem a aquesta vieta de la cara est bona per rodar una miqueta i per poder anar xarlant de futurs plans. De fet, vacilavem entre aquesta i la Supersé . No sé perque ens decantem per aquesta que ja l'hem vist piulada a molts llocs i té bona pinta. Els 11 llargs es van succeïnt, mentres parlem de projectes: que si cap aquí, que si cap allà, patatim patatam...

Parlo de memoria, però si no m'equivoco amb unes deu cintes express i erres passes sobrat per aquesta via principalment de placa amb algun sostret que et fan suar la gota.

Dia sense càmara per lo que em permeto la confiança, en un món tant virtualment descontrolat, d'agafar prestades fotos d'altres llocs. Per exemple: la primera és de http://fcorpet.free.fr/Denis/Orlu-Dent-Face-SE.html, la segona de :http://ibanelterrible.blogspot.com/2008/09/dent-dorlu-tapas-sans-dalles.html i la ressenya és del Luichy. L'última esta feta amb el meu mòvil.

UN CRACK, EN MATT

http://www.youtube.com/watch?v=zlfKdbWwruY&feature=related

MÉS TUNEL DEL TEMPS

EL TEMPS A TV3

Minut 1 i cinquanta segons :)

La foto la vaig enviar a meteo@tv3.cat

EL TUNEL DEL TEMPS

DIRECTA ESTEL AL ROC D'EN FERRUS

País de ceps i d'isards. Molts isards. Dia rodó. Passada la gran gran chimenea de Cercs trobem una carretera direcció Figols que per fer amb bici té que ser espectacular. 15 kms asfaltats per uns racons bucòlics fins a la pista final, llarga d'un km, només apte per a 4x4.

Segon llarg. Navegant pel tercer. R3

Tres quarts d'hora d'aproximació sua i festival "d'alejes" en uns primers quatre llargs mantingudets dins el v+/6a amb una roca que és més bona del que sembla, però que s'hi ha de creure. Com diu un amic meu: "Ni ha ka escalar!" Tot el dia treguent la ressenya per confirmar que encara no t'has perdut i la vida continua. Sortim del cotxe a les 8 del matí a 8 graus de temperatura.

Cinque llarg. Final de la via.

No hi ha ni un seguro de regalo. Tots s'han de currar. Estem cinc hores llargues a la via i entre ràpels i tot per la canal encaixada de la dreta, 8 de llargues cotxe-cotxe. Un Bon joc d'amics petits i grans, fins al 3 mínim, tascons, 12 o catorze cintes, erres i sang freda. Un racó de món preciós. Mentres escalavem el tercer llarg, a quarts d'onze del matí, ens ha passat una guineu feliç i tranquila pel peu de via.