dilluns, 22 d’octubre del 2007

VIA PLATINUM A L'ESPERÓ DE LES ORENETES


Fa uns dies, en Latox (per cert, pare des de fa pocs dies) em va proposar d'escalar aquesta bona via , guiat per una perillosa ressenya del Romàntic Garcia Picazo. "Anem, que farem metres en un grau fàcil". Metres si, fàcil no. Sobretot després de 2 mesos d'inactivitat (paternal ell, escafoïdal, jo). Si mai decidiu fer aquesta via agafeu-vos una ressenya que té el Luichi al blog onaclimb.com i que us adjunto al final del post. Bastant més realista. Sort que portàvem alguns claus i ens vam protegir una mica. Fins i tota vaig fer el primer pas de ganxo de la meva vida. Bastant precari, per cert. El company en va fer dos de passos de ganxo. Fregant el NYAPUSGUAPUS.
La paret des del Parquing. La placa de l'inici. El segon llarg

La Platinum 545 m. 6a+ (V+ obligatori). Comença a uns cent cinquanta metres a la dreta de la més que recomanable UES a la mateixa paret. A peu de via hi ha una placa força curiosa que la teniu en foto. Al cap de la via hi trobareu una bústia amb una llibreta i el seu llapis (foto inicial). El company va poder llegir una piada que havia escrit QUINZE any enrere quan va combinar Alfa Centauro amb sortida Platinum. Aquell cop la sorpresa se la van endur quan al sortir al final de l'últim llarg es van trobar amb deu centímetres de neu que havien caigut uns dies abans. Us podeu imaginar la baixada.

Reunió!
Aquesta combinació, l'Alfa Centauro amb sortida Platinum està recomanada a les 100 de Catalunya d'en Soldevila i, per les piades a la llibreta, bastant escalada. A la Platinum, vista la quantitat d'herbes que creixen a la primera part (que sovint amaguen algun dels pocs claus que hi trobem), lo poc transitada que està l'aproximació i lo un pel bruta que està la via en sí, es nota que no és gaire popular. I és una llàstima perquè té llargs força curiosos. Sobretot a la primera part. I amb força ambient. Potser si tingués un equipament mes generós....però, per aquells que us agrada posar peces i algun clau, és una via força aconsellable. Nosaltres vam estar 10:30 hores cotxe-cotxe, amb vuit d'elles penjats a la paret.
R4. Vistes des de R15. La ressenya a onaclimb.com
Aquí també us aconsello un bon joc complet d'amics i tascons, així com algun clau per reforçar erres i el setè llarg. Repeteixo, amb força ambient. La baixada la farem per la globalitzada via ferrada Regina, com totes les vies d'aquesta zona. Recomanable.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs per exemple una foto que no pillo de quin llarg és són la 2 i la 4a sense contar la foto de la paret. N'hi ha que si que estan cantades pero altres...

Encara haurem fet una variant jeje!

Vinga a seguir tibant

ALBERT ha dit...

A veure, la segona crec que es tracta del llarg que hi ha per sobre del 6c que aquest el va fer el meu company. Parlo una mica de memoria ja que ara fa més de tres anys que la vaig fer. La quarta es la part alta. Soc jo mateix (yomimeconmigo) a la última reunió abans de la feixeta final. Que no és una reunió obligada pero jo la vaig fer perqué estava empalmant dois llargs i ja n'estava fins els collons. Ara bé. Potser vosaltres vareu fer una variant o una via del costat. Yo que se...Existenialisme o Jim Beam o el Pilar Picazo o la Toxaires...També existeix la possibilitat que el percentatge de THC en l'atmosfera aquell dia fos massa alt i aixó sempre pot prestar confusions. Salut. :)