ANIS DEL MONO A LA PARET BUCÒLICA

Questió de començar la temporada amb un rodatge assequible en una petita nova via que tot i la discreta qualitat de la seva roca ens ha deixat un bon gust de boca. Potser el fet de passar tot l'hivern tancat i les ganes que teniem d'escalar una mica ens l'ha fet veure amb més bons ulls.

La ressenya al blog de l'Edu. No surt! Tercer llarg.

El cas és que ens apuntem una vieta prou aconsellable i que, espero, dona per trencada la crosta de 6 mesos de sequera. Empalmant llargs, en fem quatre. Dotze cintes i un joc petit d'amics mitjans que quasi no utilitzem. 3 horetes cotxe-cotxe a ritme de quarenton. Intentem recuperar el friend abandonat al segon llarg pero ens resulta impossible. Un dia que tot i començar-lo sota un cel gris i ventos, s'acaba transformant en un bonic matí de primavera.

Ay la primavera! Més i més i més...

EL PIC DE BESALÍ

La Gemma obrint traça amb el Besalí de fons

Aquesta és bona. Molt bona. Molt bona perquè la Gemma i un servidor feia que no s'enfilaven a una muntanya ELS DOS JUNTS des del Juliol del 2007. Concretament els Pics D'Eriste. Sense neu. Amb neu, l'últim cop, va ser la Canal del Canut al pic de Comapedrosa al Maig del 2006. Ha plogut i ha nevat. Degut a aquest parell que veieu al final del post, hem tingut poca vida de parella. Molt poca. Per aixó dic que aquesta és bona.

Els Déus ens han acordat un matí de fantasia i tots dos hem pogut gaudir d'una jornada excepcional. Ni una traça de pujada, ni una de baixada. Tot i que abans d'ahir ja vam estrenar-nos per la Vall de Rialb amb unes condicions potser millors que les d'avui, el Pic de Besalí amb els seus modestos 2639 metres d'alçada, ens ha semblat avui la muntanya més ben parida del planeta. Teniem uns 10 centímetres de neu fresca i les traces de baixada donen fé de la qualitat de l'esquiada.

Un cop al cotxe ens hem parat a dinar a cal CONEJOS de Llorts, al Restaurant EL PONT DE LES MINES. Brutal. Unes llenties amb arroç, rotllo Dal-Bhat, unes broquetes de xai i una inigualable tarta de poma han arrodonit el dia, si aixó era possible. Hi tornarem, de ben segur, però el plaer tant físic com espiritual d'avui, costarà igualar. Capes i capes...

Tot el dia presents.

BON NADAL I MOLT BON 2010

Passeu-les ben bones.

Que el 2010 tingui molta roca, cap lesió i molta, molta salut. Grans i petits.

TA TOT A PUNT

Primera sortida amb pells de la temporada per constatar que les recents precipitacions ens han donat una grata sorpresa i que permetran obrir gran part de les intal·lacions d'Arcalís amb decència. Falta poca neu per poder sortir amb les pells fora pista sense destrossar massa el material. Com és costum en aquestes dates els fanàtics de les pells treuen fum pujant i baixant per les pistes. Bon ambient i optimisme per aquest hivern que comença demà. Som-hi doncs!

ALEX HUBER A ORDINO

YABADABADOOOO!!!!!!!!

El dia 11 de desembre se celebra el dia internacional de les muntanyes.
Per aquest motiu, la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, juntament amb el Ministeri de Medi Ambient i el Comú d’Ordino, ha organitzat una conferència de l’escalador ALEX HUBER, en la que projectarà la seva última pel·lícula La Quinta Dimensió, seguida d’un col·loqui.
La projecció tindrà lloc el dilluns 14 de desembre a les 22h a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino.

Aquesta projecció és una prèvia del Cicle de cinema de muntanya d’Ordino que se celebrarà els mesos de febrer i març de 2010.

Jo hi seré. Per poc que pugui.

EL TOMB DEL TOMASET PER LA SABINA

Continuo fent boca per aquest hivern que ja casi tenim aquí. Personalment disfruto molt més la muntanya amb esquís que caminant. Primera les baixades són una mica més ràpides i divertides i després els meus pobres genolls es queixen menys.

Treguent la pols de l'armari també he trobat aquestes fotos que encara són més velles que les del Cadí. Una volta clàssica i molt transitada que tenim per aquí al final de la Vall d'Ordino. Com fa la major part de la gent, sortint des del pàrquing de Sorteny, entrem a França pel port de Siguer i tornem pel de Banyell. Amb el Jordi. El 18 de març passat. La vam suar. Jo una mica més que ell.

Amb condicions bones, com va ser el nostre cas, és una excursió 6 estrelles. Paisatges i passatges. Dos canvis de pells i, si no em falla la memòria, uns 1200 metres de desnivell, 200 o 300 més pel Pic del Forn, no obligatoris però aconsellats. Més distancia que desnivell, amb bones esquiades. Llargues i suaus. Les fotos ho descriuran millor que jo. A la primavera, ganivetes o crampons. Nosaltres hi vam posar, sense estressar-nos massa, 4 horetes llargues. N'hi ha que ho fan amb bastant menys i com sempre en aquests casos ni ha que ho fan amb més. És una volta per disfrutar molt.

Per cert, se m'oblidava, el Julià ens va obsequiar amb la seva companyía de bon matí fins al port de Siguer.

Au, a veure si aprofito aquest rebrot de literatura casolana per piular alguna altra cosa. Igual algo de bici. Amb b alta.

LA CANAL DELS TRONCS A LA SERRA DEL CADÍ

La canal més fina del mig.

No, no us assusteu, aixó no és ni ahir ni abans d'ahir , aquesta és la darrera activitat que vaig efectuar la temporada passada i la tenia per aquí pendent de publicació. L'estiu ha estat especialment i alpinísticament sedentari amb l'arribada de la Joana. Poc temps per piular. D'activitat ja n'em fet, ja, però d'un altre tipus.


L'aproximació a peu de via. El primer resalt i l'últim.

Total, que la primavera passada vaig despedir la gran temporada de neu que vam tenir, amb aquesta bella ascenció al cadí, des d'Estana i Prat de Cadí. Poca expereriencia la que tinc jo amb crampons als peus i l'assesorament dels grans Igor i Latox em va anar de pel·lícula. Llàstima de les temperatures un pèl massa altes d'un 6 de maig amb les consequents dutxes que aixó implicava, especialment la del primer resalt.


Vistes de dalt. Els companys.

Una jornada ben completa i agraïda que vam poder semi-compartir amb la coincidencia d'en Edu i Co. a la canal veina, que ells van baixar esquiant previ ascens.

L'Edu i CO. a punt d'atac.

Apa, ja està, és que avui m'ha gafat la melancolia i els remordiments de tenir el blog abandonat i m'ha donat per aquí. Al mateix temps començo a fer boca per aquest hivern que pica a la porta. A veure que ens reserva!