PROMIO-MORENO A ROCA REGINA

Dilluns del mes de Novembre. Ni una ànima. Que guapa és la Regina. Ahir amb en Latox ens hem vam anara a fer el que volíem fer la setmana passada. La Promio-Moreno, 320m V+/6a A2 (què no Molero, com jo em pensava). Set hores cotxe-cotxe. Vam passar força fred i el vent ens va embolicar les cordes un parell de cops a les reunions. Però diga-li algo!

NO us perdeu el detall de la foto de la furgo. La vaig fer al marxar pel matí. Mireu el que ens deixem al pany de la porta!! Tot el dia!!! L'altra foto és la travessia de l'aproximació.

Vam sortir del cotxe amb una boira espessa i 2 graus de temperatura positiva i humida. La travessia per la feixa, dins la boira. Fàcil però NO CAIGUIS! El Latox amb bambes jo amb gats. Fins que no vam ser a la vertical de la Gali no ens ho vam creure. El sol va començar a sortir, tímidament i, quan vam ser al peu de via, estàvem contents com si ja fóssim al cim. Guapa via (últimament, i pot sonar un pèl pretensiós, no se que passa però nomes fem que vies guapes. Deu ser la edat), travessies aèries, plaques maques algun diedre, bona roca, re-equipada però semi equipada, reunions bomba...no totes còmodes, però potser ell vent ajudava.

La travessia de la feixa. Un joc d'amics. Segon llarg.

L'últim llarg embolicat. Diferents alternatives. Un NO molt gran i una fletxa dibuixats a la paret ens van fer sortir pe la dreta però, en aquest cas, no és 5é com diu en Soldevila sinó 6b com diu en Luichy. Per l'esquerra és quart sup. Nosaltres pel 6b. I és que el soci va sobrat. Quan vam arribar al cim dúiem 3 tascons menys que al començar. També, coses del directe. Un joc d'aliens i amics fins el nº2, un joc de tascons, un pedal i, ahir, un PRIMALOFT.

Tercer llarg. R3. Cinquè llarg.

La baixada la vam fer per la canal de tota la vida ja que, primer, no hi feia vent i segon, no crec que sigui gaire més llarga que pels ràpels nous de l'aresta. A més, és més segur. Segur. Després d'escalar vam fer un entrepà al Refu que hi ha a l'estació del tren (no recordo el nom). Molt polit, curiós i endreçat. Moltes, però que moltes ressenyes de tot arreu. Bons entrepans.

Cinquè llarg. Sisè llarg.

Vam baixar i pujar pel Coll de Bòixols des de Coll de Nargó fins a Isona. Bastanta curva tot i que, tornant, de nit, no es va fer pesat. Un pà moreno (o de sègol) al forn d'Adrall i cap a casa ben contents.

Vuitè llarg. Des del cim.

Al arribar al pàrquing, afortunadament, la furgo encara hi era i no faltava res. Gràcies.

Final de la baixada.

VIA DELS PENSIONISTES AL MONT-ROIG

Aquest matí, a les set i deu, a la Seu, hi feia -10ºc. A Organyà, a les vuit, -6ºc i a Balaguer a les nou -7ºc. Tot això m'ho dic a mí mateix, perqué no s'he m'instal·li el remordiment ja que la intenció per el dia d'avui era fer la Promio-Molero a Roca Regina i el termòmetre ens ha fet canviar d'idea. Primer, que si Cap del Ras que si Sant llorenç de Montgaï que si una cosa o l'altra i finalment hem acabat allà dalt , al simpàtic refugi El Buho al cap del Mont-Roig que, ho tinc que dir, no hi havia estat mai i m'ha agradat molt. I és que en Latox és un sibarita de l'Escalada, el cabron.

Primer llarg. La part alta de la paret des de R1. Segon llarg.

Tot i fer -3ºC al deixar el cotxe a les deu, i l'estiuenca temperatura de +2ºC al arribar a quarts de tres, no hem passat massa fred. Una mica. El PRIMALOFT s'ho ha currat. La via, guapa. Reunions bomba. Bona roca. Si no porteu motxilla, millor. Un primer llarg curiós de Diedre-Fissura o Fissura-Diedre, no sé. Llarg guapo i ben equipat. Canvi de reunió cap a la dreta i placa vertical d'aquelles tontes de V+ de l'any 1982. Una tirada més de cinquè. I un últim llarg divertit. NYAPUSGUAPUS al sortir de la erre. Sort que el company s'ha posat el vestit de gala que fa falta en aquestes ocasions i s'ho ha ventilat en un tres-i-no-rès. 30 metres de Ae amb burils del mateix any i parabolts nous (la via ha estat reequipada, i s'agraeix), però encara hi queda algun testimoni del que feien en aquella època. Val la pena portar algun cordinillo o "cintajo" per solucionar paranys a l'últim llarg. 15-20 cintes, bagues llargues, pedals i algun alien opcional.


Primer llarg. Últim llarg.

En resum, una via guapa. 40, 40, 30, 30 metres. Curta, però guapa. Sempre es pot completar amb alguna de les moltes vies que hi ha per la zona. Avui, no. Feia massa fred. Teniu TOTES les ressenyes a la Fonda que hi ha a Sant Llorenç, al costat del llac. Allà he fet la foto de la ressenya que us adjunto. Quan he arribat a casa, la Gemma (que ja està de casi sis, la guapa) m'ha dit: "Si l'haguessis tret de la carpeta, la foto de la ressenya t'hagués quedat millor". Té raó. Sempre hem fa quedar malament. Je Je Je!

Refugi El Buho. Última R amb Camarasa de fons.

AH! per cert, els que vulgueu saber que és el PRIMALOFT, només teniu que passar per CARVING ESPORTS, a la Cortinada, Vall d'Ordino pels que veniu de més lluny, i us farem una sutil, agradable i sempre desinteressada:) presentació sobre l'evolució dels materials tèxtils de muntanya. I no enredem mai a ningú. Ara ens vé l'època de treballar i passar estonetes menjant-nos les ungles tot llegint el que escalen els altres.

Camarasa amb la paret de fons.

LA PEQUE MANTECAS A LA ROCA ALTA

El pàrquing terminal amb la paret de fons. 20mn de pujada.

Ja fa uns anys, quan començàvem a escalar amb un amic, vam intentar aquesta via tan guapa que us poso avui. 180m 6a+ (v obl.). En aquella ocasió, una boira que cobria la part alta de la paret, el desconeixement i la desconfiança de la terna edat ens va fer tirar enrere i anar a cal Cirera a fer unes birres. Avui, una mica més rodat hi he tornat, aquest cop amb el Latox i l'hem gaudida com uns nans. Aquest cop amb la boira per sota nostre, els Déus ens han ofert un dia espectacular amb unes temperatures idònies per la pràctica del "disfrutonisme" en paret. Una primera fissura vertical i mantinguda en 6a que et treu la pols de les orelles i et desperta de ple.

Ella la mas bella. Des de R1.

El llarg més dur de la via. Per sobre, sis tirades més de quart sup cinquè fins a l'últim llarg, amb un últim pas aeri de 6a+ molt ben protegit amb uns parabolts preciosos. Ja havia llegit, fa poc, que l'havien reequipat i avui ho hem pogut comprovar. Parabolts de molts milímetres on hi havia burils i dos per erre. Aneu-hi. No perdeu el temps, que el món s'acaba. Agafeu un joc d'àliens i amics fins al 2, quinze express i erres. Nosaltres hem anat amb una corda de setanta metres i encara ens en n'ha sobrat algun. Quina pedra i què poc polida! Aèria i disfrutona. Massa curta. 180 metres i sis llargs. 3 horetes llargues. Lògic que formi part de les 100 més guapes de Catalunya d'en Soldevila. Molt aconsellable. La ressenya, la trobareu a molts llocs. Des de cal Cirera, fins a ona-climb.com, passant per les dues guies de Vilanova o les cent d'en Soldevila, entre altres.

Superant el V+ del segon llarg.

Just per l'esquerra d'aquesta via hi ha una línia de parabolts molt nous, daurats. Hem mirat al llibre de ressenyes a cal Cirerator i no l'hem vist ressenyada enlloc. Algú sap el que és? Feia bona pinta.

La quarta tirada i la sexta.

Nosaltres, avui, nomes volíem escalar aquesta via, per diferents motius, però si un vol, es pot tranquil·lament completar amb una segona via per la zona o amb una petita vorera d'uns 20m metres d'alçada, repleta de cinquens sups i sis as que hi ha just en el camí de baixada. Una via que us puc aconsellar, que sí vam fer amb en Flipadits, també fa uns anys, és el diedre Farreny. Molt guapa. Tot i que he sentit, i avui llegit, coses innecessàries sobre una cosida amb parabolts. Justament en una via que no ho necessitava. Apa, salut i bones trepades. Cirerators.

GALI-MOLERO A ROCA REGINA

Assignatura pendent, l'ascenció d'aquesta via: 500 metres 6b+/Ae (V/V+ obl.) m'ha deixat un molt bon gust de boca aquest cap de setmana. Nomes vaig escalar dissabte, però com si ho hagués fet els dos dies. Una bona dosis d'ambient, un concert de tascons i friends en un marc excepcional. I a sobre amb un requipament a base d'expansions modernes d'aquelles que uns critiquen i altres agraïm. Parada obligada per a tot escalador de la zona.

La paret a primera hora. El quart llarg.

Que guapa que és la Roc Regina. Ja l'havia intentat ara farà un any, però una indigestió de THC ens va fer fugir per la feixa i ara hi hem tornat per sortir-ne amb el cap ben alt. Catorze/quinze llargs disfrutons tots ells, que ens van exigir set hores d'escalada més que agradable. Quin pati, nano! Ara feis dies que no experimentava pati d'aquest tipus. Amb el Pep, vam sortir d'Andorra, de Sispony, a les sis del matí i desprès d'una unicaenelmón truita de Samfaina al bar Cadí de Pons, a les 9 començàvem a escalar. Cordada per sobre, cordada a la Promio-Molero (Déu ni do amb el Molero aquest) i cordada a la Pere Camins que, per mi, se'ls hi va fer de nit a la paret ja que quan nosaltres sortíem per dalt poc després de les quatre, ells encara estaven a tres o quatre llargs del final. I no anaven especialment ràpids (havíem començat casi bé a la mateixa hora).

La travessia aèria, amb la cordada a la Pere Camins de fons. Cara Nord de les Bagasses.

En quant a la via, sé que molts ja l'heu fet, festival de cantos, diedres, plaques, fissures i foradets per col·locar tots aquest amics i aliens que tenim. Nomes en aquesta via ja s'amortitza un dos per cent del seu valor. Temperatura idònia, tot i la calor de les hores centrals. Nosaltres hi hem posat set hores. Quan surts al cim, la vista cap al Pirineu, Serra de Sant Gervàs i Pallàs Sobirà t'arranca un somriure d'aquells de plaer. Una baixada senglar típica del nostre Montsec i un ràpel de 25 metres sobre la via del tren (Pobla de Segur-Lleida) et porten, en una horeta, al cotxe. El llarg més dur, per mi el 9é (o 10é segons la ressenya). El més espectacular el següent amb la seva aèria travessia. Fins a la feixa ho vam ver en tres llargs. Vam empalmar els dos següents i d'aquí d'un en un fins el cim.

Vistes de del cim. Cordada feliç a quin el més lleig.

Potser una mica massa de A0 en una mateixa via. Reunions bomba, totes amb anelles. Nosaltres vam dur un bon jocs d'amics fins al nº tres, un joc de tascons, que per cert hem vam tenir que deixar un de gran a la fissura del antepenúltim llarg :(, de 15 a 20 cintes express (si es vol empalmar llargs) i un estrep per persona. Molt recomanable, molt. Nosaltres dúiem la ressenya del Soldevila a les 100 de Catalunya però us afegeixo un link a la del Luichy. Per mi, les dos són vàlides.

NO T'HO PERDIS! A LA PARET DEL GRAU

La via passa per la placa de l'esquerra, trencada per una línia perfecta, per la part de dalt

Per res del món mundial, no us perdéssiu aquesta via. Jo, és que l'hi tinc un carinyo especial i la faig al menys un cop per temporada. Assequible, aèria, poc obligada, estètica, bona roca...De fet la teniu a les cent millors de Catalunya i: per mèrits propis. Ahir amb el Titanel, que és una màquina, la vam anar a saludar i ella ens va correspondre amb un dia espectacular i casi ens autoritza a fer-la tota al "Rotpunkt" però ens va dir que hi haurem de tornar un pelet més afinats. Nomes un pelet, eh! Desprès un parell de ràpels et porten fins a terra. Potser millor fer-ne tres. Nosaltres, amb una corda de setanta, vam tenir que fer un inventillo per arribar al primer ràpel, que és la R2 de la mateixa via, ja que ens vam saltar les primeres anelles. I és que la memòria a vegades fa coses rares. Eh! Marsi?

El primer llarg. La travessia del segon. El crux de la via.

També teniu la ressenya al blog de Coll de Nargo. A mi sempre m'ha semblat més dur el tercer llarg, cotat de 6c, que el segon 6c+. No sé que en penseu. En fi, Molt recomanable. 14 o 15 cintes, erres i estris per rapel·lar.

La preciosa placa del tercer llarg. Coll de Nargó, la paret de Coll Piquer i la Furgo amb la Gemma.

Desprès, per arrodonir el dia vam escalar la via del Manelet (6a, 6a, 6a) un pèl més a baix. Ens vam equivocar i vam entrar pel primer llarg de la via de l'esquerra 6b, però vam rectificar i vam travessar a la primera erre de la dreta. També molt guapa, la via. Equipadeta i tal. Dia rudó. Llàstima del puto Barça que ens el va espatllar una mica.

Mentrestant, la Gemma, que va fent panxeta (ja la tenim de casi 5 i mig) ens esperava a la furgo, fent els deures del cole, i disfrutant del sol d'Octubre que ahir valia el seu pes en or. Un bon pa amb tomata al sempre-obert Taussà i cap a casa. Llàstima del puto Barça que ens va espatllar una mica el dia (repito).