NO T'HO PERDIS! A LA PARET DEL GRAU

La via passa per la placa de l'esquerra, trencada per una línia perfecta, per la part de dalt

Per res del món mundial, no us perdéssiu aquesta via. Jo, és que l'hi tinc un carinyo especial i la faig al menys un cop per temporada. Assequible, aèria, poc obligada, estètica, bona roca...De fet la teniu a les cent millors de Catalunya i: per mèrits propis. Ahir amb el Titanel, que és una màquina, la vam anar a saludar i ella ens va correspondre amb un dia espectacular i casi ens autoritza a fer-la tota al "Rotpunkt" però ens va dir que hi haurem de tornar un pelet més afinats. Nomes un pelet, eh! Desprès un parell de ràpels et porten fins a terra. Potser millor fer-ne tres. Nosaltres, amb una corda de setanta, vam tenir que fer un inventillo per arribar al primer ràpel, que és la R2 de la mateixa via, ja que ens vam saltar les primeres anelles. I és que la memòria a vegades fa coses rares. Eh! Marsi?

El primer llarg. La travessia del segon. El crux de la via.

També teniu la ressenya al blog de Coll de Nargo. A mi sempre m'ha semblat més dur el tercer llarg, cotat de 6c, que el segon 6c+. No sé que en penseu. En fi, Molt recomanable. 14 o 15 cintes, erres i estris per rapel·lar.

La preciosa placa del tercer llarg. Coll de Nargó, la paret de Coll Piquer i la Furgo amb la Gemma.

Desprès, per arrodonir el dia vam escalar la via del Manelet (6a, 6a, 6a) un pèl més a baix. Ens vam equivocar i vam entrar pel primer llarg de la via de l'esquerra 6b, però vam rectificar i vam travessar a la primera erre de la dreta. També molt guapa, la via. Equipadeta i tal. Dia rudó. Llàstima del puto Barça que ens el va espatllar una mica.

Mentrestant, la Gemma, que va fent panxeta (ja la tenim de casi 5 i mig) ens esperava a la furgo, fent els deures del cole, i disfrutant del sol d'Octubre que ahir valia el seu pes en or. Un bon pa amb tomata al sempre-obert Taussà i cap a casa. Llàstima del puto Barça que ens va espatllar una mica el dia (repito).