dilluns, 5 de novembre del 2007

GALI-MOLERO A ROCA REGINA


Assignatura pendent, l'ascenció d'aquesta via: 500 metres 6b+/Ae (V/V+ obl.) m'ha deixat un molt bon gust de boca aquest cap de setmana. Nomes vaig escalar dissabte, però com si ho hagués fet els dos dies. Una bona dosis d'ambient, un concert de tascons i friends en un marc excepcional. I a sobre amb un requipament a base d'expansions modernes d'aquelles que uns critiquen i altres agraïm. Parada obligada per a tot escalador de la zona.
La paret a primera hora. El quart llarg.
Que guapa que és la Roc Regina. Ja l'havia intentat ara farà un any, però una indigestió de THC ens va fer fugir per la feixa i ara hi hem tornat per sortir-ne amb el cap ben alt. Catorze/quinze llargs disfrutons tots ells, que ens van exigir set hores d'escalada més que agradable. Quin pati, nano! Ara feis dies que no experimentava pati d'aquest tipus. Amb el Pep, vam sortir d'Andorra, de Sispony, a les sis del matí i desprès d'una unicaenelmón truita de Samfaina al bar Cadí de Pons, a les 9 començàvem a escalar. Cordada per sobre, cordada a la Promio-Molero (Déu ni do amb el Molero aquest) i cordada a la Pere Camins que, per mi, se'ls hi va fer de nit a la paret ja que quan nosaltres sortíem per dalt poc després de les quatre, ells encara estaven a tres o quatre llargs del final. I no anaven especialment ràpids (havíem començat casi bé a la mateixa hora).


La travessia aèria, amb la cordada a la Pere Camins de fons. Cara Nord de les Bagasses.
En quant a la via, sé que molts ja l'heu fet, festival de cantos, diedres, plaques, fissures i foradets per col·locar tots aquest amics i aliens que tenim. Nomes en aquesta via ja s'amortitza un dos per cent del seu valor. Temperatura idònia, tot i la calor de les hores centrals. Nosaltres hi hem posat set hores. Quan surts al cim, la vista cap al Pirineu, Serra de Sant Gervàs i Pallàs Sobirà t'arranca un somriure d'aquells de plaer. Una baixada senglar típica del nostre Montsec i un ràpel de 25 metres sobre la via del tren (Pobla de Segur-Lleida) et porten, en una horeta, al cotxe. El llarg més dur, per mi el 9é (o 10é segons la ressenya). El més espectacular el següent amb la seva aèria travessia. Fins a la feixa ho vam ver en tres llargs. Vam empalmar els dos següents i d'aquí d'un en un fins el cim.

Vistes de del cim. Cordada feliç a quin el més lleig.

Potser una mica massa de A0 en una mateixa via. Reunions bomba, totes amb anelles. Nosaltres vam dur un bon jocs d'amics fins al nº tres, un joc de tascons, que per cert hem vam tenir que deixar un de gran a la fissura del antepenúltim llarg :(, de 15 a 20 cintes express (si es vol empalmar llargs) i un estrep per persona. Molt recomanable, molt. Nosaltres dúiem la ressenya del Soldevila a les 100 de Catalunya però us afegeixo un link a la del Luichy. Per mi, les dos són vàlides.

7 comentaris:

Isidre Escorihuela ha dit...

Babot guapa via !!!!!!. Indigestió de THC ??????.
Bou...

ALBERT ha dit...

si... després del sopar del dia abans. T'enrecordes? els postres...no? vedell

Isidre Escorihuela ha dit...

Ara recordo....alguna cosa aromàtica que corria de boca en boca...

ALBERT ha dit...

Eso, eso, por ahi van los tiros...

FLIPADITS ha dit...

Golafres ja sabeu que el empatxo de garnatxo no es bo

Pep Aguareles ha dit...

...guapo el dia!...i guapo el reportatge... He vist el que vas fer el dimecres, estas fort xaval...ens veiem

Anònim ha dit...

M'ha encantat fer un tomb per aquest blog que he conegut a partir del que ha fet el meu germà (ledesma). Et felicito per les magnífiques fotos que ens ensenyes i envejo la quantitat d'aventures que ens expliques. Felicitats màkina!!