CAFÉ, COPA I PURO A NARIEDA SUD

Dimecres passat amb el Jordi O. repetim la via que va obrir el Marcel Millet el Gener passat i que ja ha vist passar varies cordades segons testimonia el pot de piades que trobem a una de les últimes reunions. Nosaltres, en aquest pot, hi decidim deixar una copia de la ressenya feta pel Xavi G. i que ens ha guiat per aquesta passejada vertical. Via nova i això vol dir que encara està un pel bruta. Com a totes les vies d'aquesta zona, ens hi trobem un calcari de bona qualitat un pèl ajagut i amb força repises de terra. De totes maneres, representa un agradable exercici d'una jornada completa. Una horeta d'aproximació, tres i mitja de via i una i mitja de baixada. Llàstima de la merda de canal que tenim que fer a la baixada. Però, és lo que hi ha. Aquí i a moltes parets.

L1. Esperó de les Orenetes i St Honorat des de R3. L7

Per aixó, alguns prefereixen fer només esportiva. I a vegades, ho entenc.

Aquest cop, sota un cel amenaçador la primera part de la via. No paro de reproduir dins el meu cap el Molina dient, la nit abans, que no plouria. I al final no plou. Total, més de 400 metres d'escalada molt fàcil i agradable amb la major quantitat de PONTS DE ROCA que mai he trobat en una sola via. De totes les mides i colors, 400 metres que em deixen força baldat al cap del dia. Nosaltres vam fer servir els ALIENS 2 o tres cops.

L12. Coll de Nargó.

Per cert, ahir vam tornar al SECTOR XAPAT amb el Xavi P. Vam escalar l'última via del Biga: SI TENS POR, QUEDAT A CASA 6a+/6b i vam provar noves vies per seguir equipant. Quedarà guapo el sector. De fet, ja n'està quedant.

PIC DE COMAPEDROSA PEL FORAT DELS MALHIVERNS

El Coma Pedrosa, partit per la Canal del Canut amb els Malhiverns a la seva dreta, unes hores més tard des del Coll d'Ordino.

I jo que pensava que ja tenia els esquís penjats fins la temporada que ve. L'opció d'anar a despedir l'hivern al cim d'Andorra (2942 metres) em tempta i despenjo les fustes per gaudir d'una última sortida. Arranquem abans de les set del matí. Som 6. El Dot, el Serge, el Xoque, el Julià, el Jordi i jo. Bon grup. La nit ha sigut molt calenta, segurament la més calenta del que va d'any.

Molta calor de bon matí. La Canal del Canut. En plé esforç pel forat dels Malhiverns.

Estem lluny dels zero graus, segur. Caminem amb els esquís a l'esquena fins el refugi del Plà de L'Estany passant per sota la Canal del Canut que no té tant bona pinta com altres anys. Tallada pels residus de les allaus de les últimes nevades húmides, la Canal del Canut ens ofereix mil metres de desnivell vertical en una pendent força mantinguda, totalment aconsellable per aquells que us agrada l'esquí divertit. Aquest cop no és el nostre objectiu i passem de llarg.

Enfilant la collada dels Malhiverns. Vista des de la collada direcció Aigüestortes.

Les primeres neus que toquem estan molt podrides i sembla que les ganivetes, que posem només començar, ajudaran poc. El Dot ens marca un ritme despert des d'un principi i, a poc a poc, anem guanyant metres i comprovant que la qualitat de la neu va millorant molt lentament. Pugem per cara nord i estem per sobre els 2500 metres i això ajuda. No vull ni saber com estarà la neu a les cares sud. A sobre el cel està tapat per un còctel d'Altocirus i Altocúmuls i això fa que el ISO Oº s'enfili com un coet. Tot patint, alguns més que altres, arribem al Collet dels Malhiverns. Reagrupació. Deixem els esquís i les motxilles i, a peu, pugem els dos o tres cents metres que en separen del cim.

Fotos de rigor, alegria i trempera. Baixem al collet i esmorzar cinc estrelles. El millor moment del dia. Anècdotes, mil batalles, acudits i cap a casa. Al final, la baixada pel mateix camí, resulta més agradable del que ens pensavem i podem encadenar bones curves. Res de l'altre món, però de molt pitjors n'hem esquiat tots.

Poc abans d'arribar al cotxe s'ens creua, tot vacilant-nos, una llebre de mides importants. Malauradament, l'Andorra menys coneguda. Content d'haver-hi anat, torno a penjar els esquís (crec).

DIRECTA DE L'AVATAR+VIA D'EN GUILLEM AL TOSAL DE LA FEIXA

Abans de començar a escriure, estava mirant el blog d'en Xavi Grané (d'on vam treure tota la informació del camí d'accés i de les vies) i havia escrit un post sobre la via EDER a la Cinglera dels Esplovins, una via que és de l'any 1979. I m'ha sortit una d'aquelles reflexions que em surten a vegades, i és que em dona la impressió que les vies que vam fer nosaltres, que deuen tenir un any de vida fa-no-fa, ja deuen tenir més repeticions que l'EDER i sinó, aviat les tindran. I això és gràcies al miracle de les expansions.

Yellow Submarine. Última tirada d'en Guillem.

Sobredosis de parabolts en aquesta ajaguda però bonica paret a pocs quilómetres de Coll de Nargó. En una horeta de caminada per un camí molt ben marcat, ens plantem a peu de via on una filera de xapes grogues, en conduiran en una agradable escalada al cim. Tant en l'una com en l'altra.

L1 d'en Guillem.

Nosaltres, amb el Titanel que és un bou, vam aprofitar el matí del nostre dia (1 de Maig) per escalar les dos i apuntar-nos més de 350 metres de passejada vertical en un grau mitjà de cinquè gens obligat. Bo per rodar i escalfar o mantenir la forma. Això sí, si sou al·lèrgics als parabolts, absteniu-se. La baixada, igual. Fàcil de trobar i fàcil de seguir fins a peu de via. IMPRESSIONANT CURRADA la dels obridors del sector. Tant preparant camins com equipant les vies. Enorme inversió d'esforços i capital. En qualsevol ordre.

EL PORT DEL RAT A ARCALÍS

No us perdeu el detall dels tres randonaires que pugen per la pala de la dreta i la traça que baixa del mateix pic feta pel company Sylvain Alhome

Ens despedim de la temporada alpina 2007-2008 i ho fem amb una simpàtica visita a aquest petit coll fronterer amb França, característic del l'estació Freeride per excel·lència d'Andorra, i que tantes alegries ha donat. I algún disgust també. De fet, alguna canal veïna ja porta el nom d'algun esquiador que malauradament no n'ha tornat.

La travessia. El company amb le muntanyes d'Ordino de fons.

Un sector que s'ha d'agafar amb molt respecte peró quan les condicions són bones les traces s'hi conten per decenes. Impresionant la qualitat de neu aquest final de temporada tant a pista com fora pista. I preocupant el fet que cada any, si neva, ho fa molt tard. Aixó sí, les condicions en aquest moment per fer esquí de travesía són excel·lents. Amb el company Noguera ens fem un homenatge i esquiem la canal principal per dir adeu a aquesta temporada que ni fu ni fa.

Costat francés: Del port de Boet a la Pica d'Estats. Cara Nord del Medacorba. Noguera action.

Treiem la pols a la bici i comencem a revisar les cordes a veure que ens depara aquest estiu.

REDRUM AL CAP DEL RAS

Comencem a treure la pols de les articulacions desprès d'un hivern especialment sedentari i decidim fer-ho amb aquesta via aprofitant que l'estiu no ha arribat i que la climatologia encara ho permet. Al mateix temps, conec una escola nova per a mi i escalem aquesta via molt popular degut, sobretot, a la difusió mediàtica de la fotogènica travessia del tercer llarg. La via, 275 m 6c Ae (V obli), la vaig trobar en general guapa, tret d'algun petit tram brut. Una mica de tot: plaques, bavareses, fisures, bons cantos i ben assegurada. Tots els llargs divertits, especialment l'últim.

La foto

El fotogènic tercer llarg molt bonic però molt curt (15 m.) Vam decidir empalmar amb el següent que, per cert, té el pas més fi de la via. Una via guapa, ràpida, fàcil i ben equipadeta. 16 cintes i erres. Bé, fàcil perquè en els llarg de 6c vaig fer tres o quatre A0 seguits, si ho voleu treure amb lliure hi haureu d'anar una mica més rodats que jo. Aproximació evident d'uns 15 minuts i baixada cap a la dreta, seguint fites i desgrimpades. 45 minuts.

Cinqué llarg. Pirineus de fons..

Una reflexió: És al·lucinant com quan escales per primer cop en una escola, només pel fet d'escalar una via se't obren un ventall de nous projectes. Ara tinc controlades en aquest sector més d'una via per escalar (Tope Clàssic, Esperó Badalona, Inversió tèrmica, Fanal Nocturn...) totes del mateix perfil de la Redrum. Tanta feina i tant poc temps per fer-la. Per cert, Redrum era una tabac de liar, no? O encara és. Especialment bó l'entrepà de TONYINA AMB OLIVES que fan al bar d'Ager. Al de la carretera.

BEBÉ A BORDO

I si, des del passat 26 de Febrer que a casa som 1 més. El Guillem ha arribat amb molta puntualitat i ja s'ha instal·lat a la nostra habitació, el puta. Avui amb uns companys de La Cooperativa li hem anat a equipar una via. De fet ja fa uns dies, ells li van reservar una línia molt guapa i avui l'hem equipat. Fa uns trenta cinc metres, calen dotze cintes i surt, creiem, 6a+. Que per l'edat que té ja està bé. Es una fissura preciosa. Com ell. No. Ell és encara més maco. Ell és algo així com La Roca Regina, El Tozal del Mallo, La Paret del Gallinero, El Congost de Montrebei, El Mallo Fire, l'Oest del Naranjo, el Cavall Bernat i El Cerví tots junts. Molt més...Que hem de dir...

Tant la mare com el petit es troben molt bé i creix a una velocitat d'espant. Ell.

La prova.


Total que aquest és el motiu pel que ara feia uns dies que no escrivia. Bona causa. Ah! Per cert, l'escola on trobem la via encara està sota secret de sumari i tant bon punt La COOPERATIVA ho cregui oportú us informarem. De moment, ja hi tenim quatre vies cosides de més de trenta metres totes. La més fàcil, de moment, la del pobre Guillem. Una pista: És a l'Alt Urgell. Una altra pista: S'hi va per una pista. I com no hi ha dos sense tres, una altra pista: Millor 4x4.

EL CAMÍ DE L'ALFONS BARÓ A LA ROCA DELS COLLARS

Sant tornemi amb el Pianista que ens ho passem molt bé. Aquest cop, calcari d'una increïble qualitat, un pèl ajagut, ben equipat i amb passos d'adherencia d'aquells que et fan apretar el cul. Una aproximació agradable d'una horeta. Al final de la pista no n'heu d'agafar una altra que marxa cap a la dreta. Nosaltres sí ho hem fet i ens ha cobrat algún minut extra. Millor fins al final on hi ha un pàrquing rotllo rotonda i camí molt evident a la dreta.

Una pallissa els 5 ràpels de baixada. La via, tota molt guapa. V+, 6a mantingut durant sis llargs tots bons.

Peu de via. Segon llarg. Tercer llarg.

Quan tornavem, ens hem trobat el Senyor de la masia. En Jaume. Hem tingut una conversa molt agradable amb ell. Entre altres coses, diu: "Peró vosaltres nomès aneu a les vies fàcils. Heu d'anar a la paret del davant. Allà si que puja de veritat". El Jaume. Amb el que sí que hem coincidit és amb qué ara ja no plou com abans. I tampoc neva. Ell, ens sent tot el dia. "Allà on heu anat només hi ha dos vies. La que heu pujat i la que heu baixat". Ens veu i ens sent. Que sempre pot anar bé. Diu que li sap molt greu haver tingut que tancar el pas peró, abans deixava passar i com sempre, el comportament d'alguns...

A quin el més lleig. "Ojo" amb el bastó.

Peró, insisteixo, la pista i el camí d'aproximació es fan molt bé.

Ha fet un dia de pel·lícula i ens en hem tornat cap a la feina ben contents.
Corda grossa de 60. 14 cintes i algún alien (blau..) per protegir al segon després del pas de 6b. Molt recomanable. L'informació d'accés i la ressenya l'hem agafat (un cop més) del blog del X. Grané. Feina ben feta.